Aproximació al que passà: ANDRATX / La llei de l'embut

Memoria Civil, núm. 37, Baleares, 14 septiembre 1986

Josep Massot

Quasi bé ningú ens ha pogut donar clarícies del que passà a Andratx. Sembla que una carroça de les festes d'agost de 1935 va ser el tall definitu en l'emergent història dels emigrants a Cuba de la vila andritxola. Una bandera de l'Estat penjant d'un carro, i, damunt un enorme ambut de cartró. Al cap ample, un sernyor de frac i capell de copa. Al cap estret, un pobre obreret. La interpretació, segons l'atestat instruït per la Guàrdia Civil:  La ley del embudo está por encima de la Patria.

Però la situació estava coenta, sobre tot des de la fallida del Crédit Balear. A Andratx va dur-se'n més de 13 milions d'estalvis de nombrosos impositors, que tenien els interesos com a u renta i complement als guanys familiars.

Bernat Jofre, amb la filla d'Emili Darder a Barcelona

Un poble de petites fortunes

Andratx ha estat fins fa ben pocs anys un poble d'emigrants. Gent que des de la infància sent l'embat de les ones sota els peus, és natural que, empresa per la misèria. no temi travessar el mar. Cuba fou, per molts d'anys, centre receptor d'andritxols per excelència. Arrebassaven esponges de la mar. Molts no tornaren. I els que ho feien, venien amb un capital que els asseguràs unes bones velleses.

Aquest benestar es notava a Andratx, que veia crèixer petites industries familiars i grans cases de tipus colonial. L'únic entrebanc al desenvolupament d'aquesta vila de Pariatge eren les comunicacions terrestres. Es per això que no perdonàren a D. Lluís Alemany que propiciàs algunes modificacions al traçat de la carretera que unia el Port amb S'Arracó o la carretera d'Estellencs.

Política de nou encuny

Bernat Jofre i Jaume Calafell eren joves republicans andritxols residents a Ciutat. El 14 d'abril anaren al poble encarregats per nombrar un govern republicà. Però el poble ja hi havia festa. Ningú treballava. El batle Macià expectant veia que els republicans sense haver anat a eleccions es feien amb l'Ajuntament. Els més joves havien d'anar a cercar una bandera a ca'l seu president Antoni Roca "Català" i sobre les espatllas, portaven el metge Pere Ferrrer Pujol per a què fes un discurs des del balcó.

El batle Macià no va tenir inconvenient a cedir la vara municipal als republicans. Hom proposà per cap d'una comissió gestora a mestre Gabriel Porcel "Vilera", que sortí el balcó i demanà permís al públic per fer-se càrrec de l'Ajuntament. Un contundent "SI" el va convèncer. Hi va haver festa fins a mitja not al Teatre "Argentino".

I els resultats electorals de maig el confirmaren com a batle d'un ajuntament compost per 9 republicans, 4 ugetistes i tan sols 2 verguistes. El càstic a les irregularitats en las carreteras era evident perquè els dos regidors dretans rerpresentaven als electors de S'Arracó.

Al café Mundo de ca`n M. Jaume es va organitzà el Front Unic, associació político-cultural que anava més enllà dels plantejaments republicans de la Societat Recreativa dels republicans i de l'interés del batle per contenir l'economia municipal.

S'havia organitzat la CEDA al bar Central arrel de la victòria electoral de novembre de 1933, entre els propietaris i els membres del Círculo. La seva presió es deixà cada cop amb més força. I la repercusió dels fets revolucionaris d'octubre s'aprofitàren per desfer l'ajuntament republicà-socialista.

.

.

Els membres del Front Unic i del PC, que ha tenia organitzat un radi al poble incitàren a la vaga. La línea telefònica fou tallada dues vegades aquell 6 d'octubre i al Coll s'espargiren tatxetes a la fi de dificultar la circulació. Dilluns dia 7 el batle accidental Biel Alemany feu un pregó demnanant a la gent que tornàs al treball. Antoni Barceló va tirar la trompeta de pregoner i es va discutir amb ell. El dia següent van fer declarar 13 persones, sobre tot socialistes, però se la pogué encausar. Però la "tebior" del batle davant els fets costà la destitució de la majoria municipal.

Jaume Alemany de Son Castell aprofità per publicar un estat de comptes de l'Ajuntament, el temps que esperava la formació d'una gestora. El secretari Santiago Puente va fer una campanya de desprestigi de la política administrartiva i pecunaria de l'Ajuntament a travers d'una sèrie d'articles a la revista "Andratx", que foren contestats des de l'altre revista "Maricel", puix que les sesions de la comisió, presidida perl Sr. Cuart eren pur tràmit administratiu

La festa d'abril i la restitució de l'ajuntament

Pel primer d'agost de 1935 la gent del Front Unic, gent d'esquerrres que tenia els seus locals clausurats, va demanar per fer una fessta i recaudar fons pels presos arrel dels fets d'octubre. Però l'Ajuntament les negaren el permís, al temps que es donaven als joves del Círculo per organitzar-ne unes per la mateixa dada amb un caire religiós que llevassin el mal glop de la fallida del Crèdit. Al concurs de carroces explità l'escàndol amb la "llei de l'embut". L'Ajuntament perseguí als reponsables. La situació es feu tensíssima.

I la victòria electoral del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936 deixà desarmada la dreta al restituir l'ajuntament elegit el 31, la primera masura del qual fou incoar expedient al secretari, que s'havia fet el propietaria de l'Ajuntament durant el Bienni Negre. La malaltia de Biel Porcel, feu que Gabriel Alemany Roca fos confirmat com a cap de la gestora.

Mentre, els joves dretans començaven a fer exercicis de tir a Sa Coma de Sa Tella i a repartir propaganda clandestina de Falange.

La represa

La radio donà la nova de la sublevació militar, però fins dia 24 no arribaren forçes de l'exercit a prendre l'Ajuntament, que el batle cedí sense resistència. Immediatament començaren les detencions de membres de l'Ajuntament i directius d'agrupacions polítiques. Els membres de Falange van prendre el carrer i el Tinent Manuel Rubio exercia el comandament militar fins que es reorganitzà la defensa i el Comandant Llobera es feu càrrec del comandament de les milícies de la zona.

El desembarcament al port de Manacor feu incrementar les detencions, així com els bombardeix l'espargiment de gent per la muntanya. La lliberació de presos andritxols i el retorn d'aquests al poble amb la comprensible alegria, feu que la reacció fos més forta i el 23 d'agost començaria la caça indiscriminada i implacable de sospitosos. Andratx passaria mig any sumergit en la por i l'amenaça constant.