|
Jaume Rebassa Memòria Civil, núm. 44, Baleares, 2 de noviembre 1986
Jaume Rebassa fou donat per desaparegut, però la versió més corrent dels fets esdevinguts al camp de concentració de Renicci, a la Toscana italiana, és que els alemanys, en la seva retirada, afusellaren masivament als presoners. Hom ha intentat, a travers de les autoritats italianes, de documentar el fet, cosa que ha estat impossible. Moriren altres mallorquins als camps de concentració extranjers, com a Argeles, (a França) on es concentraren els refugiats republicans una vegada acaba la guerra d'Espanya. D'altres participaren a la Guerra Mundial i van tenir una mort també anónima.
Jaume Rebassa va nèixer a Ciutat de Mallorca l'any 1890. Als 17 anys marxà a Mèxic i durant la primera guerra mundial estaba instal·lat com a sabater a Marsella. També exercí aquest ofici a Barcelona (a ca'n Torrens), fins l'any 1928, que participà a l'Exposició Internacional de la Ciutat Comtal). Ja havia ocupat interinament la secretaria general de UGT-Balears (1926) quan tornà a l'Illa i s'integrà definitivament a l'aparell directiu del sindicat socialista.
Amb la proclamació de la República no va aconseguir entrar de regidor de l'Ajuntament pel districte VIè, encara que participà activament a la Comissió Gestora que antecedí a la repetició d'eleccions.
Durant els anys republicans despelgà una gran activitat sindical i política en els òrgans de direcció del partit o el sindicat. L'any 35 fou director del setmanari "republicà-socialista" Antorxa i després del mateix Obrero Balear, fins que fou nomenat cap de la Guàrdia Urbana de Ciutat.
El 19 de juliol, a les 8 del matí un escamot de falangistes assaltà el seu domicili, portant-se tot tipus de documentació. Ell s'amagà de seguida en la casa d'uns amics. La familia d'Ignasi Ferretjans, també fugitiu, va anar a viure al domicili de Rebassa, que va ser objecte ben aviat d'una redada expectacular, amb acordonament de toda l'illa de cases. L'esposa i els dos fills majors de Jaume Rebassa foren conduïts a Comisaria de Policia, on foren interrogats. Ja ho havien previst i afirmaren tots, que en Jaume Rebassa era a Barcelona, a l'Olimpiada. Així i tot, l'esposa, Catalina Romero,. va restar empresonada a ca'n Sales al llarg de tres mesos.
Jaume Rebassa va sortetjar la persecució de la qual era objecte, amb diversos amagatalls, sempre dins Ciutat. A la fi acabà a una caseta del propi corral, quan la família ja li preparava l'escapada, malgrat parlès d'ell com del "tio Nicolau" per a les seves comunicaciosn internes, per por a ser descobert.
Fugí l'agost del 39 amb el seu coral amic Jaume Mates. A l'arribar a Alger havien de fer radiar la cançó "Maria de la O", que puntualmente sortí a antena com per art de màgia. Però no van rebre moves seves fins al desembre de 1939. A travers de cartes els familiars i els pocs amics que quedaren vius, pogueren seguir el cautiveri passat a Itàlia, des d'on escrivia individualment a cada membre de la seva família. Aquesta comunicació intensa es va perdre l'estiu de 1943 i fins a la posada en llibertat dels Mates no van tornar saber d'aquest home sensible i intel·ligent que havia aconseguit salavar-se d'una persecució implacable durant els tres anys de guerra civil, i absordament perdut entre milers de presos a un camp de concentració italià.
. |
||||
 |
