Palma 1895 - Ciutat de Mèxic 1989) Polític. Milità en el Partit Socialista Obrer Espanyol -PSOE- i, el 1921, era el director d'El Obrero Balear. Aquest mateix any, s'escindi del PSOE per fundar l'Agrupació Comunista de Palma del Partit Comunista Obrer. El 1923, a causa de la repressió de la dictadura de Primo de Rivera, s'instalà a Barcelona, on va viure amb nom fals i formà part de l'executiva de la Federació Comunista Catalano-Balear. El 1926, va abandonar la militància comunista i va tornar a Palma. Ingressà a la societat de picapedrers El Treball, i, el 1927, reorganitza l'entitat obrera Salut i Cultura. El 1928, es reincorporà al PSOE. Durant la II República, fou un dels principals dirigents socialistes de Mallorca i un dels aspirants més qualificats per succeir Llorenç Bisbal al capdavant del socialisme illenc. Fou regidor (abril del 1931 - octubre del 1934) i tinent de batle (octubre del 1935 - juliol del 1936) de l'Ajuntament de Palma. El 1932, es va encarregar de realitzar la primera campanya de propaganda socialista a Eivissa. Fou nomenat president de la Unió General de Treballadors -UGT- a Balears, en el Xè congrés d'aquest sindicat (1935). Quan esclatà la Guerra Civil, ocupava accidentalment la batlía de Palma a causa de la malaltía del batle titular, Emili Darder. Aconseguí d'amagar-se i, el desembre del 1936, va fugir de Mallorca. S'instal·là a Barcelona, on col·laborà amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya -PSUC-, va intentar de reorganitzar el socialisme mallorquí i presidí l'Agrupació de Socialistes de Balears a Catalunya. També fou un dels principals redactors del Sumplemento de El Obrero Balear (1937). Mentrestant, a Palma, fou condemnat a mort en rebel·lía per un consell de guerra, i després de passar per un camp de concentració francès, fixà la seva residència a Ciutat de Mèxic, des d'on continuà militant en el PSOE, i només tornà a Palma durant alguns mesos del 1986 (AN)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 5, pàg. 285
Nascut a Palma el 1895, va morir a la Ciutat de Mèxic el 1989. Polític. Milità en el PSOE, el 1921, era el director d'El Obrero Balear. Aquest mateix any s'escindí del PSOE per fundar l'Agrupació Comunista de Palma del Partit Comunista Obrer. Militant de sindicat de Picapedrers de la CNT. Participà com a orador en un encontre de companyonia i per crear la F.R. de Mallorca. Aquest acte es va celebrar al Teatre Balear el juny de 1922. I el juliol de 1922 també va participar en una xerrada de companyonia a sa Indioteria fent una xerrada sobre "Momento de transición del régimen capitalista a la sociedad comunista". El mateix mes feu una altra xerrada a Gènova. L'estiu de 1922 participà com a orador en un míting contra el pistolerisme a Barcelona, l'assassinat d'Angel Pestanya [ intent d'assassinat ] i l'actuació de Martínez Anido i Arlegui, caps de la repressió a Catalunya. També participà com a orador, sent delegat de l'agrupació comunista, al miting celebrat el día 6 de maig de 1923 al Teatre Balear amb l'objectiu de protestar contra el terrorisme a Catalunya i altres llocs d'Espanya. L'acte fou organitzat pel Partit Republicà Federal, l'Ateneu Sindicalista, el Partit Comunista i la Federació Local de Sindicats Únics. Tornà a participar com a orador, en nom del ram de la construcció, a un miting organitzat pel comitè de vaga de la fàbrica Escapa de Santa Catalina. Aquest miting es va fer el día 3 de juny de 1923 al Teatre Victoria amb l'objectiu de donar a conèixer la situació de les treballadores i la vaga. Per altra banda, el trobem col·laborant en una suscripció organitzada pel Sindicat Únic del Ram de la Construcció de Palma a favor del procés Dato el setembre de 1923. Durant aquest anys, entre 1922 i 1923 va escriure diversos articles a Cultura Obrera. El 1923, a causa de la repressió de la dictadura de Primo de Rivera, s'instal·là a Barcelona. El 1926 va abandonar la militància comunista i va tornar a Palma. El 1928 es reincorporà al PSOE i durant la II República fou un dels principals dirigents socialistes de Mallorca. Fou regidor i tinent de batle a l'Ajuntament de Palma. El 1935 fou nomenat president de la UGT a Balears. El desembre del 1936 va fugir de Mallorca i s'instal·là a Barcelona. Després de passar per un camp de concentració francès. fixà la seva residència a Ciutat de Mèxic || Font: CO. || Bibliografia: GEM (1991)
Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS.
VOLUM I: MALLORCA
|| 1869-1952
pàgs. 68-69
Abril de 1932: drets, d'esquerra a dreta: Jaume Bauzà Far, Jaume Rebassa, Alexandre Jaume, Ignasi Ferretjans, Josep Porta, Joan Monserrat Parets, Jaume Garcia, Vicenç Roig, Vicenç Tejada, asseguts: Tomàs Renteria, Francesc Julià, Gabriel Alomar, Lloren Bisbal i Antoni Pou
.
Memoria Civil, núm. 15, Baleares, 13 abril 1986
Jaume Pomar
o la lluita pel socialisme Llorenç Capellà |
|||
El moviment obrer a Mallorca
Pere Gabriel i Sirvent
Curial - Lavínia Barcelona, 1972
|
La Guerra Civil a Mallorca Josep Massot i Muntaner
Publicacions de l'Abadia de Monserrat, Barcelona, 1976
|
Un segle de lluita sindical HISTÒRIA de la UGT a les Illes Balears Albert Comas, Joan Huguet, Manel Santana Palma, 2004 |
La Segona República a
Mallorca Albert Herranz / Joana Maria Roque
|