|
Pollença, reducte de resistència Memoria Civil, núm. 9, Baleares, 2 marzo 1986 Damià Quetglas Més de tres-cents detinguts i un consell de guerra a 147 pollensins ens donen una mesura de la resistència que féu el poble pollencí a la revolta militar. No tothom sortí ak carrer, però Pollença fou dels pocs pobles de l'illa que organitzà una resistència a l'exèrcit. Alguns diuen que per influència dels carrabiners i els caps de la base d'hidros però també participà la part del poble adicte a la República. Les noves de l'aixecament a la guarnició africana arribaren per ràdio. Com a altres indrets, també, es pensa d'inmediat que seria cosa de dies, però, a diferència d'altres llocs, la Comissió Gestora Municipal organitzà, tot d'una, unes milícies ciutadanes per vigilar els elements més sospitosos. Un grup encapçalat per Martí Vicens, Bon Jesús, partí cap a la base del Moll a rebre més noticies i a comprometre els aviadors, Els diversos partits avisaren els seus militants i els convocaren pel dia següent anar a patrullar a les carreteres i convidar la resta de la població a la vaga general.
Martí Vicenç "Bon Jesús", l'home més perseguit de Pollença La visita a la base Abans de partir, es confirmà la lleialtat dels carrabiners a la República de boca del segent Arrabal, quí s'afegí a la visita a la base i es van intervenir telèfons i telèlegrafs. Allà es trobaren amb el diputat socialista per Girona, Amós Ruiz Lecina, que ja estava reunit amb el capità de la base, Fernando Beneyto. No hi havia dubte de la fidelitat a la República. I en la conversa començaren a juntar caps. S'explicaren la notificació sobre l'estat dels hidros demanada des de Comandància: en Goded havia partir cap a Barcelona amb hidros vinguts especialment des de Maó, perquè els dos de Pollença eren inservibles. Es demanaven quí s'havia quedat les armes, que segons un portador de contraban havien deixat a ca'ls Serres i, prepararen l'estratègia per dilluns dematí. Una nit moguda La nit del 19 s'organitzaren els resistents, Un quedava encarregat d'anar a buscar el secretari i el metge forense i retenir-los a l'Ajutament. Un grup es destinava a vigilar els més destacats i sospitosos falangistes. Un altre grup s'havia de preveir de dinamita, etc... La consigna era esperar a actuar dillins.
Pont de Son Brull, que fou dinaminat aquell 20 de juliol La camioneta del pa Les noves que a Ciutat tenien del Moll no eren gaire encoratgedores i els Jinetes de Alcalá, sota la disfressa de la furgoneta d'intendència, que a diari portava el pa a la base i l'alferes Joan Cerdà i Bisquerra que era de Pollença, sortiren de Ciutat a les 8 del matí. A Pollença a les nou i mitja ja hi havia prou moviment de gent. Els piquets ja eren a la carretera. I el sergent Arrabal, quan veié la furgoneta, cridà un !Viva la Republica¡. Ja es van treure armes per la finestra de la Hispano Intendència, però no es féu cap tret. Al Moll ja estava preparada una metralladora a l'entrada de la localitat. Des de Pollença els avisaren que hi anava una furgoneta. Al senyal d'alto la furgoneta féu una maniobra per intentar el retorn i, en un ràpid combat, moriren l'alferes Joan Cerdà, encarregat del forniment, i un soldat de cada bàndol. Unes hores incertes La noticia del tiroteig fou inmediatament comunicada a Pollença on es donà ordre als piquets de sabotejar les entrades a la població, Des de la base, es demanaren reforços a Barcelona, Des d'Inca havia arribat la notícia que els falangistes organitzaven una columna i es sospitava que aquesta acompanyaria una altra de l'exèrcit. El pont de Son Brull fou parcialment inutilitzat i la columna d'Inca no s'atreví a passar, però foren més ràpides les seccions d'Artilleria de Muntanya i de metralladores d'Infanteria de Ciutat, que trobaren els sabotejadors a feina a mig fer sota el pont de sitges a la carretera de So'n Fe, per la part d'Alcúdia. Els resistents fugiren en desbandada. Fou ferit n'Espaseta i es descubrí a Toni de la Punta i Joan Company, falangistes, en la tasca de vigies sobre el Puig.
|
Replegada a Montisión Llevat dels militars concentrats al Moll en espera de reforços de la península, els resistents s'arreplegaren a l'Ajuntament. Montisión era una fortalesa, però eren molt pocs -una trentena- i mal armats per fer front a dues columnes de l'exèrcit. Quan entraren al poble en Biel Amengual els rebé amb crits de ¡Viva la República! i trets de pistola. Però a la mesura que s'ascostaren a l'Ajuntament amb totes les precaucions, el desconcert s'imposà entre els resistents. El moment d'entrar hi va haver una escaramussa amb bombes de dinamita i un resistent fou mort d'un tret. Eren les cinc de la tarda quan els resistents buidaren pel pati i des del convent un tret de pistola atravessa el cap d'alt a baix a un altre. La guàrdia civil havia restat aquarterada durant tot el dia. Quan l'Ajuntament fou pres per l'exèrcit, sortiren i els ajudaven en les tasques de vigilància de carrers. Els soldats començaren a espenyar rètols del Centre Republicà, de l'Agrupació Socialista, on tiraren també la bandera, els "solteros" ... A la base ja es tenien notícies dels fets, tant de Ciutat com a Pollença. Els reforços o havien arribat a Ruíz Lecina, Beneyto o alguns soldats amb una motora Chris Craft, sortiren a la mar. També hi anava el capità Simón Lafuente, que volgué tornar a la base amb el Dornier provinent del Prat de Llobregat, que portava armes i municions. Els que quedaren a la base es rendiren sense resistència i foren detinguts i portats a Ciutat aquella mateixa tarda. Alguns altres ho donaren a la costa i pujaren fins a Sant Vicenç. Sobre la punta de Coves Blanques hi posaren un llençol i amb terra hi escriviren un SOS AVIACION. Al dia següent apareixé un submarí a Cala Castell i mitja dotzena d'homes amb una canca s'hi acostaren (Oscar de Paula, S. Freixas, Paco Requena ...). Els altres sobretot els carrabiners s'havien tirat a la muntanya i la gent de Pollença els alimentà, fins que, poc a poc, anaren rendint-se.
Can Mir durant la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra, fou utilitzat com a presó destinada als presos polítics Nou batle i detencions diàries Fins a les 8 de la nit del dia 22 no sortiren els falangistes locals, Era el moment en que s'havien rendit els carrabiners i els transportaven cap a Ciutat: hi havia set pollencins, també el batle, entre la dotzena de detinguts. En Miquel Cerdà fou nomenat batle interí, però al dia següent ja va prendre possessòria en Monserrat Villalonga, qui organitzà la maquinària repressiva a base d'acusadros. Hi havia detencions diàries, però fou després dels resultats de la maquinària acusadora que arribà el comissari Barrado amb un camió el 5 d'agost i se'n portà 30 homes al Jaume I. El dia següent tornà i se'n portà deu més ilocalitzats el dia anterior, entre ells el nou saig. Del desembarcament a Rossi Van venir dies de temor quan s'acostà la columna de Bayo, pels falangistes. I d'esperances pels qui restaven amagats. Dos falangistes locals, voluntaris al front, passejaven orgullosos un enfilall d'orelles de roig. Entre 20 i trenta quilos d'or i plata foren entregats pels pollencins per adquirir els avions italians. I poc després faria acte de presència e Pollença el Comte Rossi, que disertà des del balcó del Club Pollensá el famós fussilatti!!.
Monumemt aixecat en el Port de Pollença on es produí el tiroteig Històries personals i consell de guerra Els detinguts pollencins formaven un clan a Ca'n Mir. Es van esglaiar quan saberen de l'apresament de Martí Bon Jesús, en un vaixell que es traslladava a Barcelona, des de Maó. tant com aquelles silencioses nits de les tretes de presos que eren afusellats emparats en la llei de fugues. Se han terminado las noches lúgubres va dir D. Antoni Canyelles, director de la presó de Ca'n Mir, però encara havia de venir el Consell de guerra contra 147 pollencins d'on sortiren 18 condemnats a mort, malgrat només fossin executats quatre. Las noches lúgubres es repetiríen, per alguns, molt més enllà de Ca'n Mir. |
