L'impacte de la
Setmana
Tràgica de Barcelona (25 de juliol-2 d'agost del 1909)
va esser enorme a tot Europa i encara més a Mallorca, a
causa dels vincles amb Barcelona i del fet que un mallorquí,
Antoni
Maura, fos precisament aleshores el president del Govern
espanyol. Com molt bé ha explicat Pere
Fullana en el seu llibre imprescindible
Antoni Maura i el maurisme a Mallorca
(1853-1925), "la Setmana Tràgica suposà un punt d'inflexió
en el maurisme mallorquí més tolerant, obert i possibilista".
La por davant l'esclafit revolucionari dels sectors populars
barcelonins provocà una radicalització dels grups
conservadors mallorquins, en perjudici per cert dels sectors
més regionalistes. Però també és cert que la repressió
indiscriminada i, sobretot, la injusta execució del pedagog
i revolucionari
Francesc Ferrer i Guàrdia van galvanitzar l'opinió
pública progressista.
Com es deia a l'època, la intransigència de
Maura
va aconseguir que mitja Espanya i bona part d'Europa es
col·locassin en contra seva. Fins i tot a Mallorca,
considerada un feu maurista, l'octubre del 1909, es va
celebrar un míting protagonitzat per republicans i
socialistes amb l'assistència d'unes 6.000 persones. Tot
plegat va contribuir a polaritzar l'opinió pública i, en els
comicis locals de desembre del 1909, ja sota un Govern
Liberal presidit per
Segismundo
Moret, es varen enfrontar a Palma un bloc de dretes i un
bloc d'esquerres. Com que el maig anterior també s'havien
celebrat eleccions locals, podem intentar avaluar quin fou
el cost polític de la
Setmana
Tràgica. De totes maneres no és una tasca fàcil ja que
en cada elecció només s'elegia la meitat del consistori i no
es feia de manera global, sinó per districtes.
A més, la llei electoral (article 29) permetia la
proclamació de regidors sense votació si el seu nombre era
igual al de llocs que s'havien de cobrir. El maig del 1909,
les forces progressistes ciutadanes havien aconseguit un
gran èxit ja que foren elegits quatre regidors liberals i
quatre de republicans, amb 3.197 i 4.237 vots,
respectivament, xifres impressionants ja que els
conservadors només obtingueren sis regidors i 4.919 vots.
Entre d'altres, no foren elegits dos candidats socialistes,
un de catòlic i un de regionalista de l'Espurna. Aquests
resultats permeteren un ampli predomini de liberals (14
regidors) i republicans (9 regidors) a Cort davant uns
conservadors que només sumaven 14 escons. Però el desembre
del 1909, malgrat o precisament a causa de la campanya
antimaurista, l'electorat conservador es mobilitzà molt més
que el progressista. Un element important a tenir en compte
és la consolidació d'una mena d'aliança catòlica que
constituïa una força de xoc de la dreta política.
Aquest corrent presentà tres candidats, un del
Cercle d'Obrers Catòlics, un
del Patronat Obrer i un del
Centre de Defensa Social. El
Partit
Conservador maurista presentà nou candidats, set dels
quals foren elegits amb un total de 5.477 vots i a més un
regidor fou proclamat per l'article 29. Així mateix, hem de
tenir en compte els 1.098 vots dels catòlics abans esmentats,
amb un regidor elegit i un altre de proclamat. Els liberals
presentaren cinc candidats i en foren elegits tres, amb un
total de 2.823 vots. Els republicans, per la seva part,
només en presentaren tres, un dels quals fou derrotat i que
reuniren només 1.717 vots.
Però tant uns com altres aconseguiren un regidor més
mitjançant el sistema de proclamació. En tot cas, la
polarització política només afavorí, a l'esquerra, els
socialistes, que amb 949 vots aconseguiren un regidor.
L'ascens de la dreta (amb un total de 10 nous regidors per 8
de les esquerres) els permeté un ajustat predomini a
l'Ajuntament de Palma. Però tampoc no es pot menysprear el
pes de l'esquerra, que havia rebut 5.489 vots i havia
guanyat en els districtes Tercer (Socors, Sant Antoni de
Pàdua, Sindicat, Hostalets) i setè (Santa Catalina, Son
Espanyolet). A la Part Forana, en canvi, el conservadorisme
fou aclaparador.
Antoni Marimón
|
Diari de Balears
| 18/08/2009 |