El cost electoral

 

de la

 

 Setmana Tràgica

                      Antoni Marimon

 

 

L'impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona (25 de juliol-2 d'agost del 1909) va esser enorme a tot Europa i encara més a Mallorca, a causa dels vincles amb Barcelona i del fet que un mallorquí, Antoni Maura, fos precisament aleshores el president del Govern espanyol. Com molt bé ha explicat Pere Fullana en el seu llibre imprescindible Antoni Maura i el maurisme a Mallorca (1853-1925), "la Setmana Tràgica suposà un punt d'inflexió en el maurisme mallorquí més tolerant, obert i possibilista". La por davant l'esclafit revolucionari dels sectors populars barcelonins provocà una radicalització dels grups conservadors mallorquins, en perjudici per cert dels sectors més regionalistes. Però també és cert que la repressió indiscriminada i, sobretot, la injusta execució del pedagog i revolucionari Francesc Ferrer i Guàrdia van galvanitzar l'opinió pública progressista. 

Com es deia a l'època, la intransigència de Maura va aconseguir que mitja Espanya i bona part d'Europa es col·locassin en contra seva. Fins i tot a Mallorca, considerada un feu maurista, l'octubre del 1909, es va celebrar un míting protagonitzat per republicans i socialistes amb l'assistència d'unes 6.000 persones. Tot plegat va contribuir a polaritzar l'opinió pública i, en els comicis locals de desembre del 1909, ja sota un Govern Liberal presidit per Segismundo Moret, es varen enfrontar a Palma un bloc de dretes i un bloc d'esquerres. Com que el maig anterior també s'havien celebrat eleccions locals, podem intentar avaluar quin fou el cost polític de la Setmana Tràgica. De totes maneres no és una tasca fàcil ja que en cada elecció només s'elegia la meitat del consistori i no es feia de manera global, sinó per districtes. 

A més, la llei electoral (article 29) permetia la proclamació de regidors sense votació si el seu nombre era igual al de llocs que s'havien de cobrir. El maig del 1909, les forces progressistes ciutadanes havien aconseguit un gran èxit ja que foren elegits quatre regidors liberals i quatre de republicans, amb 3.197 i 4.237 vots, respectivament, xifres impressionants ja que els conservadors només obtingueren sis regidors i 4.919 vots. Entre d'altres, no foren elegits dos candidats socialistes, un de catòlic i un de regionalista de l'Espurna. Aquests resultats permeteren un ampli predomini de liberals (14 regidors) i republicans (9 regidors) a Cort davant uns conservadors que només sumaven 14 escons. Però el desembre del 1909, malgrat o precisament a causa de la campanya antimaurista, l'electorat conservador es mobilitzà molt més que el progressista. Un element important a tenir en compte és la consolidació d'una mena d'aliança catòlica que constituïa una força de xoc de la dreta política. 

Aquest corrent presentà tres candidats, un del Cercle d'Obrers Catòlics, un del Patronat Obrer i un del Centre de Defensa Social. El Partit Conservador maurista presentà nou candidats, set dels quals foren elegits amb un total de 5.477 vots i a més un regidor fou proclamat per l'article 29. Així mateix, hem de tenir en compte els 1.098 vots dels catòlics abans esmentats, amb un regidor elegit i un altre de proclamat. Els liberals presentaren cinc candidats i en foren elegits tres, amb un total de 2.823 vots. Els republicans, per la seva part, només en presentaren tres, un dels quals fou derrotat i que reuniren només 1.717 vots. 

Però tant uns com altres aconseguiren un regidor més mitjançant el sistema de proclamació. En tot cas, la polarització política només afavorí, a l'esquerra, els socialistes, que amb 949 vots aconseguiren un regidor. L'ascens de la dreta (amb un total de 10 nous regidors per 8 de les esquerres) els permeté un ajustat predomini a l'Ajuntament de Palma. Però tampoc no es pot menysprear el pes de l'esquerra, que havia rebut 5.489 vots i havia guanyat en els districtes Tercer (Socors, Sant Antoni de Pàdua, Sindicat, Hostalets) i setè (Santa Catalina, Son Espanyolet). A la Part Forana, en canvi, el conservadorisme fou aclaparador.

Antoni Marimón  | Diari de Balears | 18/08/2009 |