Partit Conservador    |    |  PARTITS POLITICS   | TEMA:   DRETA MONÀRQUICA CONSERVADORA  |

Partit polític d'àmbit estatal creat per Cánovas del Castillo el 1869. També anomenat Parit Liberal Conservador, fou continuador del Partit Moderat. Fins a 1874 va estar fora del poder, però des de llavors es convertí en el principal partit del sistema bipartidista de la Restauració. Va tenir diverses escissions encapçalades per dirigents com Francisco Romero Robledo, Francisco Silvela i Antoni Maura. El novembre de 1872, es creà a Palma el Centre Conservador Constitucional. En foren fundadors Mateu Armengol, Josep Flor O'Ryan, Antoni Mendivil, Jeroni Tomàs, Jacint Bestard, Jaume Salom i Joan Alou. El 1874, els conservadors passaren a controlar les principals institucions mallorquines. A les eleccions generals de 1879, el Partit Conservador aconseguí cinc diputats. En els anys vuitanta i noranta del s. XIX, no aconseguí crear una organització eficaç a Mallorca. La seva xarxa caciquil no va impedir els enfrontaments entre dirigents dels pobles i Palma. A més, les diverses dissidències generades a Madrid, repercutiren a Mallorca. Així Enric Guschieri fou el cap de la tendència romerista i Joan Massanet, Enric Sureda i Pere Sampol s'alinearen amb els silvelistes. Tampoc no aconseguí marginar el carlisme, que a les eleccions a corts de 1893 va impedir que a Mallorca el Partit Conservador obtengués representació. A les eleccions de 1881, aconseguí un diputat; a les de 1884, quatre; a les de 1886, un: a les de 1891, tres, i a les de 1896, també tres. Foren elegits diputats a Madrid Joaquim Togores Fàbrega; el comte de Sallent, Josep Cotoner Allendesalazar; el militar peninsular Gregorio de Ayneto; el propietari Joan Antoni Fuster; el militar peninsular Carlos Crestar; el propietari Joan Massanet Ochando; l'escriptor Marcelino Menéndez y Pelayo; el propietari peninsular marquès de Casafuerte; Joaquin Rovira; el comte de San Simón, Lluís de San Simón, i Ramon Despuig, comte de Montenegro. Altres dirigents foren Guillem Moragues, Antoni Maria Asbert Canals, Guillem Montis Allendesalazar, marquès de la Bastida i Jordi Abrí Descatlar, marquès de Palmer. El 1894-95, Joan Massanet i Nicolau Cotoner intentaren reorganitzar el partit, però no varen poder evitar els enfrontaments entre les diverses tendències. El 1897, a la mort de Cánovas, la major part del conservadorisme espanyol s'organitzà entorn de la Unió Conservadora de Francisco Silvela. A Mallorca, com a altres indrets de l'Estat, sorgí una nova dissidència, la dels conservadors ortodoxos, que fou capaç d'aconseguir l'únic diputat conservador elegit a les eleccions de març de 1898, Lluís de San Simón. En aquesta època, les principals publicacions dels conservadors foren La Mañana (1890-91), Las Islas (1891), El Heraldo de Baleares (1894-98), La Unión Conservadora (1898-99) i El Balear (1898). A més, el Diario de Palma i La Correspondencia (1898-99) eren molt propers a la seva ideologia. La Unió Conservadora es consolidà a Mallorca gràcies a la progressiva incorporació d'Antoni Maura Muntaner i dels seus seguidors  (1898-1902). Poc després, la Unió Conservadora recuperà el nom de Partit Conservador. A nivell estatal, aquest partit fou dirigit per Antoni Maura (1903-13). A Mallorca, va esser clarament hegemònic i aconseguí quatre diputats a les eleccions de 1903, dos a les de 1905, quatre a les de 1907 i tres a les de 1910. L'escissió maurista fou important, però el Partit Conservador continuà essent el més influent a Mallorca i mantengué la principal xarxa rural de caràcter caciquil. Aquest partit fou sovint anomenat datista, per causa del seu cap estatal, Eduardo Dato. Aconseguí tres diputats per Mallorca a les eleccions de 1914 i dos a les eleccions de 1916, 1918, 1919 i 1920. Entre els seus dirigents hi predominaven els terratinents, que sovint eren nobles, i els advocats. Entre els primers hi havia el cap del partit, Josep Cotoner, el comte de Perelada, el marquès de la Sènia, el comte d'Olocau, Antoni Moragues Morell, Pere Morell Olesa, Joan Massanet Verd i Josep Verd. Foren advocats diversos batles conservadors de Palma, com Antoni Maria Asbert, Jaume Suau i Francesc Barceló Caimari. També comptava amb el suport de bona part de l'Església. En aquella època s'oposà a qualsevol intent autonomista mallorquí, defensà el castellà com a única llengua oficial i propugnà la supressió del dret civil mallorquí. El seu predomini social i polític finalitzà devers 1922-23, quan Joan March passà a donar suport al Partit Liberal. El 1922, el cap conservador Josep Socias signà un pacte, anomenat verguista, amb liberals, reformistes, republicans i socialistes. Aquest bloc s'enfrontà als antiverguistes, els mauristes i els liberals weyleristes. Molts de conservadors rebutjaren el pacte verguista, que consideraven d'esquerres. Així i tot, a les eleccions municipals de 1922, el Partit Conservador va obtenir 24 batles a la Part Forana i tres regidors a Palma. Aquests resultats demostren que la xarxa caciquista conservadora encara era sòlida. En canvi, a les eleccions generals de 1923, el Partit Conservador, sobretot Josep Socias, impulsà una coalició de dretes amb els mauristes i els weyleristes. Aquesta coalició s'enfrontà a l'anomenat front d'esquerres dominat pels liberals de Joan March. Molts de dirigents conservadors donaren suport a Joan March i l'únic diputat conservador elegit en realitat també era proper als verguistes. Després del parèntesi de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-30) el Partit Conservador es reorganitzà sota la direcció de Josep Socias i de Joan Massanet i Verd. A les eleccions municipals d'abril de 1931, fou el soci menor de la Conjunció Liberal-Conservadora. El Partit Conservador obtengué quatre regidors a Palma, tres a Algaida, tres a Binissalem, dos a Bunyola, un a Calvià, tres a Consell, un a Esporles, cinc a Inca, cinc a Llucmajor, dos a Puigpunyent, sis a Pollença, tres a Santa Maria del Camí, deu a Santanyi, un a Santa Eugenia, vuit a Sóller, un a Son Servera, dos a ses Salines, un a Sant Llorenç des Cardassar, quatre a Santa Margalida i cinc a Valldemossa. A nivell estatal, el triomf dels republicans en aquestes eleccions motivà la proclamació de la II República. A Mallorca, es repetiren les eleccions a diversos municipis el maig de 1931. El Partit Conservador no es presentà com a tal sinó que molts dels seus membres s'incorporaren als liberals, que organitzaren el Partit Republica de Centre. A les eleccions a Corts de juny de 1931, féu part a la Concentració de Dretes. El juliol d'aquell mateix any es fusionà amb la Dreta Social per crear la Unió de Dretes. (AM)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 12  pàgs. 379 - 381

 

fideus/