^{PUBLICACIONS PERIÓDIQUES}

¡Cu-cut! va ser un setmanari satíric barceloní que es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912 ^[1].

Aliniat políticament amb la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, era especialment contrari al lerrouxisme. Dirigit per Manuel Folch i Torres, comptava entre els seu col·laboradors amb Josep Morató, Eduard Coca i Vallmajor i Manuel Urgellès. El grafisme estava basat en caricatures de Joan Llaverias, Junceda, Opisso, Feliu Elias-Apa, Lluís Bagaria, Smith i Lola Anglada. Un dels personatges més representatius de la publicació era un pagès cofat amb barretina, creació de Gaietà Cornet i Palau, director artístic de la revista.

El setmanari ¡Cu-cut! publicà el 23 de novembre de 1905 un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol d'un àpat de celebració de la Lliga Regionalista, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols, especialment a la guerra de Cuba en 1898. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a les redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta-llibreria Bagunyà del carrer Avinyó on s'editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari La Veu de Catalunya.

Aquesta destrucció dels tallers de la revista provocà la suspensió de la seva publicació per cinc mesos, entre desembre de 1905 i el 28 d'abril de 1906.

Va arribar a tenir un gran èxit de venda amb un tiratge de 60.000 exemplars. Amb tot, els propis rectors de la Lliga varen forçar el seu tancament el 1912, en retirar-li el suport després de publicar una portada original de Llaverias que, amb el títol de La música amanseix les feres, feia al·lusió al viatge a Madrid de l'Orfeó Català i representava Orfeu (el mestre Millet) tocant la lira als inferns i voltat d'un auditori format per l'ós de l'escut madrileny i una colla de bestioles simbòliques: reptils, el peix-sabre i rates.

Notes

1. ↑ Darrer exemplar amb el número 518 (any 11). Conflictiva portada del darrer número