Arconovaldo Bonacorsi, un mite incòmode

El "Comte Rossi" fent un miting a la balconada d'una casa a Manacor, a la seva esquerra el tinent coronel Lluís García Ruiz : a la dreta, Francesc Gil Puig, Casas, Rosell i el doctor Honarat Puerto

L'ombra del conde Rossi plana encara damunt Mallorca. A l'illa i fora de l'illa són molts, moltísssims, els qui el recorden a cavall o a peu, ple de punyals o d'escuts, repartint besades i simpatía o - ben contrari - tronant contra els roigs i els comunistes i declarant-los guerra a mort (d'una manera no gens metafòrica). La majoria d'aquestes persones - ho he pogut constatar al llarg de molts anys d'enquestes orals i a través de múltiples contactes a Mallorca, a Menorca, a Barcelona, a València i altres indrets - tenen por o horror en rememorar la figura de l'italià que pretengué convertir-se en amo i senyor d'una illa que havia posat la seva última esperança en el feixisme italià per no caure a les mans dels expedicionaris catalans del capità Bayo, i l'acusen d'assassí, de lladre i de violador. Altres persones - les que varen pertànyer a l'escamot de "Dragones de la Muerte" o les d'ideologia més dretana - en parlen, en canvi, amb commiseració, tractan-lo de simple aventurer fanfarró, amic de divertir-se amb les prostitutes de Mallorca (i, si era possible, fins i tot amb les al·lotes de casa bona), però incapaç de matar una mosca i d'una honradesa que el dugué a barallar-se amb els generals italians durant l'ocupació de Màlaga. D'altra banda, el "Conde Rossi" és un dels pocs clixés de la Guerra Civil a Mallorca que ha passat a tots els llibres generals sobre el tema, sovint amb exageracions i amb inexactituds considerables. Georges Bernanos - implacable detractar de Bonacorsi a Les Grands Cimetières sous la lune, el 1938 - ha estat la font principal en què multiples autors han pouat. Tanmateix, no ha estat ni l'única ni la més antiga. Des del final de 1936 mateix, els diaris de la zona republicana - sobretot els de Barcelona - i de l'estranger, i ben aviat les revistes i els llibres sobre la repressió franquista o sobre les possibles repercussions internacionals de l'ajuda italiana als revoltats - l'ocupació de Mallorca pels italians feia perillar frontalment la seguretat de les grans potències mediterrànies del moment. França i Anglaterra - feren al·lusions poc afalagadores al suposat general italià que havia donat ajuda a les Balears amenaçades i posaven en relleu - com més tard Bernanos - que no era ni comte ni Rossi, sinó un membre sanguinri dels camises negres feixistes, famós per les seves excentricitats i responsable de les matances duites a terme a Mallorca. L'estudi minuciós de la documentació italiana i de la resta de material assequible fins ara ens ha convençut de la importància real de Bonacorsi, que no era un simple aventurer que actuava pel seu compte, mogut per sentiments romàntics o per impulsos malaltissos. Darrera ell es trobava la llarga mà de Mussolini i del seu ministre d'afers estrangers - el comte Ciano -, desitjosos que Mallorca no passàs a la República i aliats amb Joan March i amb els falangistes mallorquins per eviar-ho a tot preu. No és cert, com s'acostuma a dir des del 1936 mateix, que la retirada de Bayo fos un error tàctic del Govern central o una imposició arbitrària de Prieto. Era, simplement l'únic recurs que la República tenia si no volia entrar en una guerra oberta amb la Itàlia feixista, que ja tenia a punt una expedició d'avions potentíssims - procedents de bases italianes - per enfonsar el cuirassat Jaume I i el creuer Libertad - les millors unitats de la flota republicana- i que tenia previst el ràpid desplaçament a les Balears d'unitats de camises negres, si la precarietat de la situació ho hagués exigit. Així i tot, el "Conde Rossi" en va fer un gra massa. No va saber mantenir la discreció i sorprengué els seus mateixos amics apareixent en actes multitudinaris i predicant amb ardor l'amistat llatina entre Itàlia i Espanya i l'enemistat contra França i Anglaterra. Les seves actituds altives i les seves pretensions ridícules d'estrateg el contraposaren amb violència amb els militars. Les seves vel·leitats populistes i la seva equiparació entre falange i feixisme el feren barallar amb la família March. La seva rapacitat, la seva exuberància sexual i la seva ser insaciable de sang enemiga feren reaccionar en contra d'ell les persones que encara no havien perdut la dignitat en aquelles hores tràgiques. Tots aquests factors, units a una enèrgica acció diplomàtica dels francesos i dels anglesos, forçaren l'allunyament de Mallorca, el desembre de 1936, de l'heroi que pocs mesos abans havia estat objecte d'homenatges arreu de l'illa. El "Conde Rossi" no fou, no de bon tros, el responsable únic de la duríssima repressió desencadenada a Mallorca a partir del juliol de 1936 i aguditzada a partir de l'agost i fins al final de mar´de 1937. Quan ell arribà a Mallorca, l'oli de ricí ja hi havia corregut abundosament i no hi havien mancat assassinats nocturns ni afusellaments preventius. Pero no podem dubtar que la seva presència contribuí a l'augment de la follia col·lectiva d'aquells moments i que instruí a la perfecció els falangistes en els mètodes expeditius que ells mateix havia practicat a Bolonya i a molts altres indrets d'itàlia, on era considerat un autèntic criminal. El seu record, doncs, és un record incòmode, una interpel·lació permanent sobre uns fets trists i injustificables, un paradigma de la brutalitat dels mètodes feixistes i de la degradació a què poden arribar els homes.

Josep Massot i Muntaner

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 2  pàgs: 187-188