|
(Bolonya, Itàlia
1898 - Roma 1962) Activista polític i advocat. El 1919, s'incorporà al
moviment feixista. S'integrà a les forces de xoc del règim del règim
instaurat per
Mussolini i participà activament en la repressió dels seus
enemics polítics. L'agost de 1936, un cop esclatada la Guerra Civil
espanyola, fou enviat a Mallorca pel ministre d'afers exteriors italià,
comte
Ciano, com a conseller militar i organitzador de la
Falange. Arribà el
26 d'agost a Palma. Conegut com
Aldo Rossi o
Comte Rossi, fou l'element més
popular de les forces italianes que s'establiren a Mallorca els primers
mesos de l'alçament militar. El seu afany de protagonisme el dugué a
intentar fer-se amb el màxim comandament militar de Mallorca, la qual cosa
no aconseguí, i hagué d'autotitular-se inspector general de les tropes
operants. es posà al capdavant de les milicies de la
Falange i creà una
coneguda unitat de xoc,
els Dragons de la
Mort, amb els quals participà en la presa de Son Corb (front de
Manacor), el 3 de setembre i, posteriorment, en l'ocupació d'Eivissa i
Formentera (20 de setembre). Dugué a terme una frenètica tasca de propaganda
feixista a través dels seus discursos pels pobles i participant en tots els
actes que es feien a Mallorca. Prengué part directament en la duríssima
repressió que la Falange desencadenà a l'Illa a partir del juliol de 1936.
Davant la pressió de la diplomàcia anglo-francesa i el reforçament del nou
règim franquista a Mallorca (dissolució de les milicies, arribada de Ramón
Franco i rebuig al pla Italià de conquerir Menorca), hagué de tornar a
Itàlia el 23 de desembre del 1936 amb el seu intèrpret, el teatí
Julià Adrover. Aviat es convertí en un
mite, no solament pel caràcter extravagant de la seva actuació pública, sinó
també per l'escàndol que envoltava la seva vida privada. Fou el protagonista
d'un documental, avui perdut, filmat a Manacor el 16 d'octubre de 1936. Ha
perviscut en la memòria popular i també s'ha convertit en personatge
literari. Després de la seva aventura mallorquina, marxà a Sevilla, on fou
inspector del
Cos de Tropes Voluntàries italianes (1937), i prengué part en
l'operació de Màlaga. A més del pare
Adrover,
l'acompanyaren en aquesta nova missió altres dos mallorquins. Emili Manzano
i Pere Homar. Posteriorment actuà com a inspector de les milicies italianes
Abissínia, on caigué presoner dels anglesos (1941). Retornat a Itàlia,
exerci com a advocat i presidí l'associació d'antics combatents de la guerra
d'Espanya, (AM)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 2 pàgs: 187-188

Arconovaldo Bonacorsi, una aventura
Memoria Civil,
núm. 36, Baleares, 7 septiembre 1986
Llorenç Capellà
El conde
Rossi (retrato de un fascista)
Memoria Civil,
núm. 36, Baleares, 7 septiembre 1986
Joan Pla
Arconovaldo Bonacorsi,
un mite incòmode
Gran
Enciclopèdia de Mallorca
Josep Massot i
Muntaner
Los
italianos y el mando militar
Memoria Civil,
núm. 21, Baleares, 25 mayo 1986
Arconovaldo Bonaccorsi "comte Rossi"
Memoria Civil, núm.
20, Baleares, 18 mayo 1986
Antoni Nadal
fideus
|