|
|
Arconovaldo
Bonacorsi "conde Rossi"
BIOGRAFIES TEMA: / FEIXISME |
||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||
|
Bolonya, Itàlia 1898 - Roma 1962) Activista polític i advocat. El 1919, s'incorporà al moviment feixista. S'integrà a les forces de xoc del règim del règim instaurat per Mussolini i participà activament en la repressió dels seus enemics polítics. L'agost de 1936, un cop esclatada la Guerra Civil espanyola, fou enviat a Mallorca pel ministre d'afers exteriors italià, comte Ciano, com a conseller militar i organitzador de la Falange. Arribà el 26 d'agost a Palma. Conegut com Aldo Rossi o Comte Rossi, fou l'element més popular de les forces italianes que s'establiren a Mallorca els primers mesos de l'alçament militar. El seu afany de protagonisme el dugué a intentar fer-se amb el màxim comandament militar de Mallorca, la qual cosa no aconseguí, i hagué d'autotitular-se inspector general de les tropes operants. es posà al capdavant de les milicies de la Falange i creà una coneguda unitat de xoc, els Dragons de la Mort, amb els quals participà en la presa de Son Corb (front de Manacor), el 3 de setembre i, posteriorment, en l'ocupació d'Eivissa i Formentera (20 de setembre). Dugué a terme una frenètica tasca de propaganda feixista a través dels seus discursos pels pobles i participant en tots els actes que es feien a Mallorca. Prengué part directament en la duríssima repressió que la Falange desencadenà a l'Illa a partir del juliol de 1936. Davant la pressió de la diplomàcia anglo-francesa i el reforçament del nou règim franquista a Mallorca (dissolució de les milicies, arribada de Ramón Franco i rebuig al pla Italià de conquerir Menorca), hagué de tornar a Itàlia el 23 de desembre del 1936 amb el seu intèrpret, el teatí Julià Adrover. Aviat es convertí en un mite, no solament pel caràcter extravagant de la seva actuació pública, sinó també per l'escàndol que envoltava la seva vida privada. Fou el protagonista d'un documental, avui perdut, filmat a Manacor el 16 d'octubre de 1936. Ha perviscut en la memòria popular i també s'ha convertit en personatge literari. Després de la seva aventura mallorquina, marxà a Sevilla, on fou inspector del Cos de Tropes Voluntàries italianes (1937), i prengué part en l'operació de Màlaga. A més del pare Adrover, l'acompanyaren en aquesta nova missió altres dos mallorquins. Emili Manzano i Pere Homar. Posteriorment actuà com a inspector de les milicies italianes Abissínia, on caigué presoner dels anglesos (1941). Retornat a Itàlia, exerci com a advocat i presidí l'associació d'antics combatents de la guerra d'Espanya, (AM) Gran Enciclopèdia de Mallorca vol. 2 pàgs: 187-188
|
|||||||||||||||||||||
