|
|
Antoni
Maria Alover i Sureda
BIOGRAFIES TEMA: / |
|||||
|
||||||
|
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor, 1862 - Palma, 1932) fou un escriptor mallorquí modernista, eclesiàstic, lingüista, folklorista, dissenyador de diverses esglésies i capelles i publicista. Molt popular arreu dels Països Catalans per la seva tasca a favor de la llengua catalana, fou anomenat apòstol de la llengua. Les principals obres d'Antoni M. Alcover foren el Diccionari català-valencià-balear, l' Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó, La flexió verbal en els dialectes catalans i la direcció i finançament de l'Edició de les Obres de Ramon Llull. BiografiaVa néixer el 1862 a Santa Cirga, possesió situada entre Manacor i Portocristo, fill d'Antoni Alcover i Catalina Sureda, pagesos benestants. Després d'estudiar llatinitat es traslladà, als 15 anys a Palma per estudiar al seminari. Molt prest es donà a conèixer com a polemista intransigent, ja que el seu caràcter fort el féu intervenir en furioses polèmiques. La seva vocació literària es despertà primer en castellà, publicant en aquesta llengua quadres de costums mallorquins, i a partir del 1879 en català, per influència de Josep Miralles i Sbert. A partir d'aquest any inicià la tasca de recollir en el català col·loquial de Mallorca les rondalles, que començà a publicar el 1880 amb el pseudònim de Jordi des Racó. La primera rondalla aparegué a la revista L'ignorància. El 1885 publicà Contarelles d'en Jordi des Recó, un aplec de narracions de tema popular. El 1886 fou ordenat prevere. Fou vicari de la parròquia de Manacor, i el 1888 obtingué la càtedra d'Història Eclesiàstica al Seminari i hi aconsegui la creació d'una assignatura d'història i llengua de Mallorca. Més envant arribà a ser vicari general i canonge de la Seu de Mallorca. El 1896 fundà la comissió editora de les Obres de Ramon Llull, que presidí. El 1904 predicà per primera vegada en català des de la derrota a la Guerra de Successió el sermó de la Festa de l'Estendard a la Seu de Mallorca. El 1906, per iniciativa seva i sota la seva presidència, es celebrà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Quan es constituí la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans en fou nomenat president (1911). A causa de la ferotge disputa que mantingué amb els membres de l'Institut, aquesta relació es va acabar prest i quedà sense el seu suport. La seva obra magna fou el Diccionari català-valencià-balear, del qual només va veure publicat un volum i que acabà el seu col·laborador Francesc de B. Moll, que no l'havia abandonat en el moment de l'enfrontament amb el món cultural oficial. Entre d'altres, va tenir el càrrecs de corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Morí a la ciutat de Mallorca l'any 1932. ObraLa seva producció literària, dirigida a la investigació lingüística, la història, la descripció de costums populars, el recull de materials folklòrics, quan no es dedica a la polèmica, és de pocs artificis, prosa sense voluntat estètica i propera a l'oralitat. La seva obra completa s'està publicant a hores d'ara per l'Editorial Moll. LiteraturaCal esmentar en primer lloc la llengua de l' Aplec de rondaies mallorquines d'en Jordi des Racó, a partir sols d'unes breus notes preses per Alcover de la narració dels informants i del seu do per la llengua. En aquest mateix apartat cal esmentar la llengua de to popular i col·loquial dels articles de polemista, sobretot a la publicació periòdica L'Aurora. Dins la narrativa trobam, a més, una novel·la de to costumista (N'Arnau), i els dietaris dels seus viatges i excursions filològiques, de vegades també properes a la llengua familiar. HistoriografiaAlcover fou autor d'algunes biografies, com la Vida abreviada de Santa Catalina Tomassa (1930), la Vida del Rdm. i Ilm. Sr. D. Pere Juan Campins i Barceló, Bisbe de Mallorca (1915) i Vida del rei En Jaume II de Mallorca. Sobre la història de Mallorca cal esmentar Los Mozárabes baleares (1922), comentat més avall, i Estudios sobre la historia de Mallorca antes del siglo XIII (publicat de molt jove, l'any 1893 i següents). Com a professor de la càtedra d'Història del Seminari de Mallorca compongué unes Lecciones de Historia de Mallorca inèdites. FolkloreFormà, procedent de fonts orals, l' Aplec de rondaies mallorquines d'en Jordi des Racó, editat finalment en 22 volums. Es tracta d'una col·lecció de rondalla populars refetes per Antoni M. Alcover a partir de les diferents versions recollides, gràcies al seu propi do de rondallaire i amb el sedàs de la censura moral com a clergue. Josep Antoni Grimalt amb la col·laboració de Jaume Guiscafrè està publicant des de 1996, a l'Editorial Moll, l'edició crítica de l'aplec, tenint en compte les llibretes on Alcover transcrivia les narracions proporcionades pels seus informadors i les diferents edicions. Dins un altre apartat de la cultura popular, són també importants les descripcions dels costums populars i tradicionals de la Quaresma, Setmana Santa, Pasqua, Nadal i sobre les matances del porc, el bestiar cabrum i els costums dels segadors llucmajorers. Un darrer apartat dins la cultura popular i material el constitueix el gran cabal de dades fornides per les excursions filològiques i pels col·laboradors del diccionari. En el primer cas, es tracta dels materials, inclosos els gràfics, reunits en els quaderns de camp d'Antoni M. Alcover, als quals es fa referència en l'apartat de lingüística. Gran part d'aquest material s'abocà posteriorment en l'edició del Diccionari català-valencià-balear (dibuixos d'ormeigs, tonades i cançons, jocs, etc. Francesc de B. Moll s'hi refereix amb aquestes paraules:
LingüísticaCal dir que fou l'impulsor del Diccionari català-valencià-balear, obra lexicogràfica i de cultura popular que recull el conjunt del lèxic català en tots els dialectes, registres i èpoques, i que troba obres comparables en molt poques llengües del món. També fou l'impulsor, organitzador i director del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb l'assessorament del filòleg alemany Bernhard Schädel. Es considera el fundador dels estudis de dialectologia i de toponímia catalanes. També fundà, l'any 1901, la primera publicació filològica catalana, el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. L'any 1915 publicà una bibliografia filològica catalana fins a l'any 1914. Publicà també la Gramática de la lengua catalana de Tomàs Forteza i Cortès (1915), a qui havia dedicat un breu biografia (A la bona memoria d'En Tomàs Forteza, Mestre en Gay Saber, eminent filòleg y benemèrit de la llengua catalana, mort die XXI de maig de l'any del Senyor M.DCCC.XCVIII, 1896). Dins la morfologia dialectal, publicà La flexió verbal en els dialectes catalans (1929 i següents), obra preparada entre 1906 i 1928, amb 470.255 registres de 117 verbs recollits a 170 localitats, un material a hores d'ara acabat de publicar, digitalitzat i cartografiat per Maria Pilar Perea. Els materials recollits en les eixides filològiques es troben en els seus quaderns de camp, les dades dels quals ha publicat en format digital també Maria Pilar Perea i que inclouen més de 80.000 dades dialectals (fonètica, sintaxi, lèxic i folklore) corresponents a 1.016 indrets, sobretot localitats i procedents de 1.757 informants. Dins la història social de la llengua, publicà un estudi sobre els mossàrabs mallorquins amb el qual establí l'extinció dels mossàrabs i de la seva llengua abans de la conquesta catalana de Jaume I, de manera que la llengua actual de les Balears no en pot ser la continuació (Los Mozárabes baleares. Lo que nos dicen de si existencia la sana crítica histórica y la filología, 1922) i l'article La llengua que parlen ara les Balears, ¿provcedeix dels muzaràbichs de tals illes, o dels pobladors ctalanas que hi dugué lo rey en Jaume I?. Lul·lismeFou director de la Comissió Editora de l'Edició de les Obres de Ramon Llull, des de la seva fundació el 1896 fins a la dissolució, el 1919. Arribà a avalar-la amb els seus béns personals quan perdé les subvencions oficials pel conflicte amb l'Institut d'Estudis Catalans. El lul·lisme d'Alcover s'expressà també en l'organització dels actes del centenari de la mort de Ramon Llull (1915). Amb la publicació de la Vida y martiri del iluminat Ramon Llull, de Joan Baptista Binimelis, començà a publicar la Història de Mallorca d'aquest historiador renaixentista. ArquitecturaAntoni M. Alcover dissenyà les esglésies de Calonge (Santanyí), Son Carrió, la capella de la Pedra Sagrada (Santa Ponça, Calvià), etc., sempre inspirant-se en el romànic que havia conegut en les seves excursions filològiques arreu de Catalunya. BibliografiaObres
Estudis
Enllaços externs
|
||||||
