Palma (1860 - 1947) Bisbe. El 1884. fou ordenat sacerdot. Es llicencià (1887) en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà (1892) a la de Madrid- També es llicencià i es doctorà (1891) en teologia i dret canònic al Seminari Central de València. Fou professor (1886-96) del Seminari de Mallorca, fiscal eclesiàtic de le diòcesi (1894-1903) i canonge de la Seu, amb el càrrec d'arxiver capitular (des de 1896). El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida. El 1926, passà a la diòcesi de Barcelona. Partidari de l'autonomia de l'Església i de l'ús del català com a llengua de predicació, s'enfrontà a les autoritats de la Dictadura. Per aquesta causa, fou traslladat (1930) a la Diòcesi de Mallorca. Durant la II República (1931-1936), mantengué, en general, bones relacions amb les autoritats governamentals. Promogué l'organització d'Acció Católica a Mallorca. L'estiu de 1936, s'adherí a l'aixecament militar contra el govern republicà, sobretot després del desembarcament del capità Bayo a Mallorca, Benei els avions italians i adoptà una actitud condescendent davant la repressió efectuada pels rebels. Per aquesta causa, fou durament atacat per l'escriptor Georges Bernanos a Les grands cimentières sous la lune (1938). D'altra banda, atacà les doctrines nacional-socialistes i defensà l'ús del català en la predicació i la catequesi. Regí la diòcesi fins a la seva mort i fou substituït per Joan Hervás Benet. Publicà més de tres-cents treballs, quasi tots en castellà, sobre filosofia neoescolàstica, apologética i historia, com Definición católica de la historia (1890), Santo Tomás de Aquino y el moderno règimen constitucional (1890). La Filosofia mallorquina en 1890 (1891). La existencia de Dios y el criticismo kantiano (1892) i Reliquias y relicarios de la Catedral de Mallorca (1961)- Fou director de les publicacions Semanario Católico (1888-90), Mallorca (1898-1901), Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (1909-12) i Boletín Obrero (1909-12). El 1915, fou proclamat full il·lustre de Mallorca. El 1991, fou publicat el llibre El bisbe Josep Miralles i l'esglèsia de Mallorca. De la Dictadura a la Guerra Civil, de Josep Massot i Muntaner

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 11  pàg. 34

 

Bisbe Miralles, Memoria Civil, núm, 25, Baleares, 22 junio 1986

El bisbe Miralles i la Guerra Civil. Memoria Civil, núm. 42 Baleares, 19 octubre 1986

L'ESGLÉSIA MALLORQUINA I LA GUERRA CIVIL

Josep Miralles, bisbe de Mallorca, saluda a Alfonso de Zayas, cap de Falange i líder polític de la rebelió, amb ells destaca la figura del sacerdot que porta una creu blanca al pit Julià Adrover Llaneres  intèrpret i traductor del comte Rossi  destacat activista de la repressió     El bisbe Josep Miralles Sbert entre els militars golpistes  Comandant Militar, Aurelio Díaz de Freijó i el Governador Civil, tinent. coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Álvarez Osorio

Mitin a Manacor del comte Rossi, a la seva esquerra Luis García Ruiz i Mateu Zaforteza Musoles i més a la dreta el bisbe Josep Miralles

El 6 de setembre de 1936 el bisbe Josep Miralles beneí al camp d'aviació de Son Sant Joan tres caces i tres avions de bombardeig italians

Desfilada per Palma de eclesiàstics i el bisbe Miralles amb els militars golpistes

Balconada de l'Ajuntament de Palma, a la dreta del personatge central  Trinidad Bejumeda , aleshores comandant militar, el bisbe Josep Miralles i l'aventurer feixista italià Arconovaldo Bonacorsi més conegut com a comte Rossi

Josep Miralles Sbert