Joan Alemany Villalonga  |    |  BIOGRAFIES  | TEMA:   B┌GUER

Li deien de Can JuliÓ. Tenia quaranta-cinc anys i era casat. La seva ideologia polÝtica era ben definida: Esquerra Republicana. El seu ofici? Havia estat ebenista, per˛ una bona predisposiciˇ econ˛mica li havia permŔs deixar-ho per dedicar-se mÚs intensament a la polÝtica. Era propietari d'una botiga de queviures a la Ciutat de Mallorca -carrer LluÝs Salvador- i normalment la regentava la seva esposa. Ell era el batle de B˙ger i havia estat diputat provincial. Home actiu, l'any trenta-quatre va ser empresonat a rel dels fets que es desencadenaren rera la revolta d'Ast˙ries. Quan esclatÓ la rebelĚliˇ militar, dos anys desprŔs, va procurar amagar-se, des del primer moment, concscient que seria perseguit amb rÓbia. IntentÓ sortir de Mallorca: el dia vint era al Port de Felanitx per veure si hi havia possibilitat de salpar amb qualque barca cap a Menorca. No fou factible i decidÝ regugiar-se a Sˇller. El delataren per˛, i va tenir temps d'escapar-se. TrobÓ el seu definitiu refugi: P˛rtol. Vivia a ca un bugerrˇ anomenat El Rector Pelut i feia de foraviler. Hi havia molta de feina en el camp i era fÓcil dissimular. Un capell d'ala ampla. Una camisa suada. Tot i aix˛ alg˙ que el coneixia el va denunciar. El detingueren. Assegut en una estanša, prop de la porta, del centre falangista de P˛rtol, va ser exposat a la befa dels nins que miraven encuriosits l'home detingut. Qualque escopinada va topar amb les galtes de Joan Alemany. A hora foscant li digueren si volia menjar qualque cosa. Sorprenentment no havia perdut la fam. DemanÓ dos ous fregits que li serviren a l'acte. Ignorava, Joan Alemany, que acabaven de concedir-li l'˙ltima grÓcia. No veuria l'albada. Li clavaren una pallissa de ca. Li acoltellaren les cames. Duia la mort pintada quan decidiren fermar-lo al parafang d'un cotxe i traslladar-lo al cementiri de San Maria. A mig camÝ, quan Joan Alemany era un cos desfet, li descarregaren un parell de trets. Joan Alemany respirava. La seva vida era una espelma irritablement inacabable. Alg˙ agafÓ una aixada i d'un cop li badÓ el crani. Era la nit del vint-i-set de setembre del trenta-sis.

Llorenš CapellÓ

Diccionari Vermell

pÓg. 20-21

 

B˙ger, no feren capot

Memoria Civil, n˙m. 29, Baleares, 20 julio 1986

DamiÓ Quetgles

fideus/