Partit d'esquerra nacionalista d'àmbit balear.
Fou fundat a Palma l'abril del 1934, quan es fusionaren el
Partit
Republicà Radical-Socialista Independent i
Acció
Republicana de Mallorca -ARM-. També assistiren a l'acte fundacional
delegats de la Unió Republicana
Federal d'Inca i de les
Joventuts d'Esquerra
de Felanitx. A més s'hi incorporaren molts de membres del
Partit
Republicà Federal de Mallorca, com
Enric Molina,
Jaume Ginard, Ramón Perpinyà i
Joan Mas. La seva
fundació fou consequència de la reorganització de les forces republicanes
d'esquerres després de la derrota electoral del 1933. Es definí com a partir
autònom i s'hi donaren dues tendències, la nacionalista i l'azanyista. La
primera, representada pels homes més qualificats de la direcció, era molt
propera al catalanisme d'esquerra i intentava sintetitzar la lluita per la
democràcia política i les reformes socials que històricament representava
l'esquerra republicana, amb el projecte de recobrament nacional iniciat a
Mallorca amb la
Renaixença. Els republicans d'esquerra seguidors de
Manuel Azaña o de la seva
Izquierda Republicana eren majoria
entre els afiliats als pobles o als districtes de Palma i tenien una
consciència nacional més diluïda. La seva estructura tendia a la d'un partit
de masses. Es fonamentava en les agrupacions locals i els comitès. A Palma,
l'agrupació se subdividia en diverses delegacions. Tenia un comitè executiu
format per Vicente Tejada,
Jaume Comas, Gómez Ibáñez,
Emili Darder i
Antoni Ques, i un
de regional, integrat per Joan Palau Coll (Sóller),
Gaspar Sabater (Palma),
Bernat Jofre (Ponent),
Bartomeu Sastre (Sud), Pere Oliver (Felanitx),
Francesc de Sales
Aguiló (Inca) i Ferran
Pou (Manacor). Va tenir un notable creixement des de la seva fundació.
S'implantà a totes les Illes Balears. A Mallorca, va tenir força sobretot en
els districtes populars de Palma i en alguns pobles com Felanitx, Sóller,
Inca, Pollença i Montuïri. Assolí molta d'influència entre els ensenyants i
fou l'organització d'esquerra més introduïda dins la pagesia. Hi coincidiren
mestres, missers, metges, apotecaris, comerciants i industrials, menestrals
i petits propietaris pagesos, amb obrers manuals, mariners i jornalers
agrícoles. Els seus dirigents foren sobretot professionals liberals amb un
alt nivell de formació. Malgrat que no va tenir cap participació en l'intent
insurreccional d'octubre del 1934, foren clausurats els seus locals i
empresonats alguns dels seus dirigents i militants, com el batle de Felanitx,
Pere Oliver. El
gener del 1936, participà en la creació del
Front Popular. A les eleccions
generals de febrer del 1936, dos dels seus militants,
Bernat Jofre i
Francesc Carreras,
formaren part de la candidatura frontpopulista a Balears. Malgrat la derrota
del Front Popular a Mallorca, la victòria que tengué a nivell estatal i la
creació de comissions gestores d'esquerres a tots els ajuntaments permeteren
una nova expansió d'ERB. Al seu si es varen constituir unes
Joventuts
d'Esquerra i un Secretariat d'Ensenyament, sota l'impuls de
Fernando Leal Crespo. Els
seus òrgans d'expressió foren el setmanari República (1934-36), que
fou substituït pel diari Antorxa
el 1936. El juliol del 1936, quan esclatà la Guerra Civil,
fou il·legalitzat i va patir, a Mallorca, una forta repressió. Foren morts,
amb judici o sense, Emili
Darder, Antoni Ques,
Antoni Mateu,
Pere Reus,
Fernando Leal, els batles
d'Algaida, Mancor del Vall, Montuïri, Pollença i Porreres, els caps
d'Andratx, Artà, Búger, Eivissa, Maria de la Salut, San Llorenç des
Cardassar i Sóller, i prop de 200 militans més. Una part del partir pogué
escapar a la repressió i es reorganitzà momentàniament a Barcelona, on
constituí, el juliol del 1937, un consell executiu, presidit per
Francesc de Sales
Aguiló, amb Pere
Oliver, com a secretari, i Mallorca Nova (1937-38), com a òrgan
d'expressió. (MaM)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 5 pàgs. 93 - 94
Esquerra Republicana
Memoria Civil, núm.
12, Baleares, 23 marzo 1986
Punt
Critic
Memoria Civil, núm.
13, Baleares, 30 marzo 1986
Antoni Serra
|