Li deien
En Masseno. Trenta-cin anys, Casat. Havia estar
garriguer de Sa Vall i quan esclatà la rebel·lió militar regentava un cafè a
S'Arenal, anomenat Can Nofre, en front d'un altra conegut per Ca Na Grina,
No se li coneixia cap afiliació política i el seu assassinat és imputable a
raons extra-ideològiques. Tot i això, els primer dies del mes d'agost del
trenta-sis, l'havien detingut, Ell i l'amo de Ca Na Grina badocaven, mentre
els falangistes s'emportaven una barcassa d'homes del barri per tancar en el
Castell de Bellver. Quan la barca era a punt de salpar, un dels dos va
atrevir-se a dir als presoners:
Si necessitau res, jo hi direu. Per
aquesta frase els detingueren a tots dos, però foren posats en llibertat al
cap de poc temps, Tal volta fou la seva desgràcia, la llibertat. Ambdós
foren detinguts els vint-i-u de desembre del trenta-sis. Havien de declarar
a Falange -els digueren- per coses sense gaire importància, El mateix vespre
els assassinaren en el quilòmetre catorze de la carretera de Bunyola.
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàg. 28 - 29
MONTUÏRI
L'esclafit de la
crispació
Guillem Mas i
Antoni Mateu
Edicions
Documenta Balear,
2001
fideus