(Palma 1889 - Barcelona 1963) Religiós caputxí. Llicenciat en dret civil per la Universitat de Barcelona, el 1914. Un any desprès, ingressà a l'ordre dels caputxins, on rebé l'ordenació sacerdotal. Fou redactor de la revista Estudios Financieros. Com a investigador, s'especialitzà en la història eclesiàstica dels països de parla catalana i en la figura de Ramon Llull i el lul·lisme. Són obres seves: La antigua biblioteca de los capuchinos de Mallorca (1921), Els sistemes jurídics i les idees jurídiques de Ramon Llull (1936), Hacia las pruebas documentales del martirio del beato Ramon Llull (1938). Signà el Manifest de 1936, tot i que, en esclatar la Guerra Civil, es refredà el seu catalanisme., esporoguit per la repressió dels revoltats contra els firmants del dit fullet. El 1936, tornà a l'illa, on escrivi Mallorca en guerra contra el marxismo (1938), una apologia de l'Alçament nacional. Residi a diversos convents de Sarrià, Tarragona, Palma i Barcelona. El 1952, va rebre la medalla de bronze de l'Ajuntament de Palma.
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 1 pàg: 178
Memoria Civil, núm. 12, Baleares, 23 marzo 1986
Memoria Civil, núm. 14, Baleares, 6 abril 1986
P. Andrés de Palma