|
|
Joaquin
Ascaso Budría
BIOGRAFIES TEMA: / ANARQUISME |
||
|
|||
|
Joaquín Ascaso Budría (Saragossa, aprox. 1906 o 1907- Caracas, març de 1977) fou un anarcosindicalista, president del Consell Regional de Defensa d'Aragó entre 1936 i 1937. Era cosí de Francisco Ascaso. De professió obrer paleta, en la seva joventut es va afiliar a l'organització anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball, participant en l'agrupació anarquista Els Indomables i col·laborant amb altra anomenada Los Solidarios. Va ser detingut a Saragossa per les seves activitats anarcosindicalistes en 1924 i la fitxa policial li dóna una edat de disset anys, després del que va fugir a França fins a l'adveniment de la Segona República Espanyola, influït per la Revolta de Jaca. L'inici de la Guerra Civil espanyola l'enxampa a Barcelona i en el context de la Revolució Espanyola de 1936, surt cap al front d'Aragó, primer integrat en la Columna Durruti i posteriorment en la Columna Ortiz. Va rebre el nomenament oficial de delegat governamental del Consell Regional de Defensa d'Aragó el 19 de gener de 1937. Després de la dissolució del Consell, va ser detingut per ordre del Govern de la Segona República Espanyola el 19 d'agost de 1937, va romandre pres 38 dies a la presó de Sant Miquel dels Reis, prop de València, i finalment va marxar a França a través d'Andorra amb Antonio Ortiz, des d'on va marxar cap a Uruguai, passant també per Xile i Paraguai, establint-se en Veneçuela, on va formar en la dècada de 1960 el grup anarquista Fuerza Única, al costat d'Antonio Ortiz i altres membres llibertaris en l'exili. L'historiador Alejandro Díez Torre va rescatar i va publicar en 2006 un llibre escrit pel propi Ascaso, Memorias, 1936-1938, editat per la Universitat de Saragossa. També l'escriptor Francisco Carrasquer, germà del també escriptor Félix Carrasquer, va publicar aquest mateix any Ascaso y Zaragoza. Dos pérdidas: la pérdida, un treball d'investigació sobri Ascaso i el Consell.
|
|||
