Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia 1858 - Madrid 1929). Reina consort d'Espanya (1879-1885) i reina regent d'Espanya (1885 - 1902).

Orígens familiars

Primera filla de l'arxiduc Carles Ferran d'Àustria i de la princesa Elisabet d'Àustria. Era néta del gran mestre de l'Ordre Teutònica, l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg per via paterna i per via materna de l'arxiduc-palatí Josep Antoni d'Àustria i de la princesa Maria Dorotea de Württemberg. Era besnéta de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i rebesnéta del rei Carles III d'Espanya.

Núpcies i descendents

L'arxiduquessa es casà a Madrid el 1879 amb el rei Alfons XII d'Espanya. La parella tingué tres fills:

• SAR l'infanta Maria de la Mercè d'Espanya nascuda a Madrid el 1880 i morta a la mateixa ciutat el 1904. Es casà amb el príncep Carles de Borbó-Dues Sicílies el 1901.

• SAR l'infanta Maria Teresa d'Espanya nata el 1882 a Madrid i morta el 1912. Es casà amb el príncep Leopold de Baviera el 1905 a Madrid.

• SM el rei Alfons XIII d'Espanya nat a Madrid el 1886 i mort a Roma el 1941. Es casà a Madrid el 1905 amb la princesa Victòria Eugènia de Battenberg néta de la reina Victòria I del Regne Unit.

Regència

L'any 1885 Maria Cristina fou nomenada reina regent, càrrec que ocupà fins l'any 1902. Era la segona reina regent del segle XIX a Espanya, la primera fou la reina govenadora Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies que ho fou des de 1833 fins a 1840. L'obra de govern de Maria Cristina fou la de seguir el Pacte del Pardo de 1879 i garantir la continuïtat de la Restauració.

Al llarg de la seva regència un seguit de qüestions polítiques afloraren definitivament en el si de la societat espanyola. En primer lloc, l'obrerisme i el socialisme que introduït timidament durant la Primera República aconseguir consolidar-se durant la primera etapa de la Restauració. En segon lloc, la guerra de Cuba, conflicte que quedà conclòs l'any 1898 amb la pèrdua de les colònies de Cuba, Filipines i Puerto Rico per part d'Espanya. En tercer lloc, el sorgiment del catalanisme polític que ja havia manifestat claríssimes expressions al llarg del regnat d'Alfons XII i que se succeiren durant la regència, per exemple les Bases de Manresa de 1892. En quart lloc, Maria Cristina afavorí de forma descarada al Partit Liberal de Sagasta el qual portà a terme la majoria de les principals encara que tímides reformes.

Malgrat que la regència de Maria Cristina és elevada per la majoria d'historiadors i polítics com un període de pau i estabilitat institucional, Maria Cristina no féu absolutament cap pas en favor de la transformació del país cap a un estat veritablement democràtic i modern.