José Calvo Sotelo (1893-1936) fou un polític espanyol nascut a Tuy (Pontevedra).

Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, fou professor a la Universitat de Madrid després de convertir-se en advocat de l'Estat al 1916. Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per primera vegada al juny de 1919, com a membre del grup conservador dirigit per Antonio Maura, del que fou secretari personal en la seva penúltima presidència governamental. El 1921 va ser anomenat governador de València pel mateix Maura.

Al desembre de 1923, tres mesos després de l’establiment de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va ser designat director general de l’administració local, i més endavant va passar a a exercir el càrrec de ministre d’hisenda.

El 1931, al començament de la Segona República, es traslladà a Portugal i, un any més tard s’estableix a França. Tornà a Espanya a l’any 1931, quan el govern republicà del Partit Radical decretà l’amnistia per a tots els antics ministres de la dictadura. Aviat fundà el Bloque Nacional, formació d’extrema dreta que sumava les forces de tots els partits monàrquics.

El 13 de juliol de 1936, fou assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt per venjar l'homicidi del comandant d'aquest cos José del Castillo. Aquest fet, que tingué un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil^[1] i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol.

 Referències

1. ↑ ARACIL,R., OLIVER,J. i SEGURA,A. El mundo actual 2a ed. Barcelona, 1998. Edicions UB [1a ed. 1995] ISBN 84-8338-006-4