|
|
Emili
Darder Cànaves
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
BIOGRAFIES TEMA: REPUBLICANISME
|
|||||||||||||||||||||||||||||
|
(Palma 1895 - 1937) Polític i metge. Llicenciat en medicina i cirugia per la Universitat de València (1915), es doctorà a Madrid en anàlisis clíniques. Fou membre de les acadèmies de Medicina i Cirugía de Palma (1926) i de Barcelona (1933) i vocal de la junta dels Congressos de Metges de Parla Catalana. A partir de 1927, fou el cap de la secció d'epidemiología de l'Institut Provincial d'Higiene de les Balears. Com a metge, divulgà els avenços sanitaris i treballà per la higiene social. Fou un dels fundadors de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923), de la qual fou president (1925-31). A les eleccions municipals d'abril del 1931, va esser elegit regidor de l'Ajuntament de Palma per la candidatura del Partit Republicà Federal de Mallorca.
Presidí les comissions de sanitat i d'educació, de les quals sorgiren el Projecte General de Construccions Escolars (setembre del 1931) i el Pla de Reorganització dels Serveis Sanitaris Municipals (novembre del 1932). El gener del 1932, fou un dels fundadors d'Acció Republicana de Mallorca que, el 1934, va esser el nucli de l'Esquerra Republicana Balear, de la qual fou un dels principals dirigents. Formà part de la comissió redactora de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia del 1931. El desembre de 1933, fou elegit batle de Palma. Des d'aquest càrrec impulsà la dotació d'aigua i clavegueram per a tota la ciutat, la construcció de guarderies i de grups escolars, com els de Son Espanyolet, el des Coll d'en Rabassa i el de l'avinguda Alexandre Rosselló, inaugurat l'abril del 1934. Continuà la reforma dels serveis sanitaris de l'Ajuntament i obrí noves seccions de la Casa del Socors. També es preocupà pel correcte funcionament dels mercats i per donar feina als treballadors aturats. Va esser suspès en les seves funcions el 1934, arran de la Revolució d'Octubre, però li fou retornat el càrrec el febrer del 1936, amb el triomf del Front Popular. El juny del 1936, signà la Resposta al Missatge dels Catalans. Quan esclatà la Guerra Civil, va esser detengut el 20 de juliol del 1936 i tancat al castell de Bellver. El desembre del 1936 se li embargaren béns per valor de dos milions de pessetes. Sotmès a consell de guerra, fou condemnat a mort encara que el fiscal només n'havia demanat 20 anys de presó. El 24 de febrer del 1937, tot i trobar-se greument malalt, fou afusellat al cementeri de Palma. Va escriure articles de caràcter polític i cultural en diverses publicacions, com La Nostra Terra i el Calendari Mallorquí, i de caràcter mèdic a la Revista Balear de Medicina i en el Boletín del Colegio Provincial de Médicos de Baleares. Una fundació cultural lligada al Partit Socialista de Mallorca, un premi de l'Obra Cultural Balear i un carrer de Palma duen el seu nom. (SS) Gran Enciclopèdia de Mallorca vol. 4 pàgs. 247-248
Amor a Mallorca (Emili Darder Cànaves, publicat a la revista Mallorca (22-11-1917)
Miquela Rovira, esposa d'Emili Darder Memoria Civil, núm. 52, Baleares, 28 diciembre 1986 Llorenç Capellà
Memoria Civil, núm. 13, Baleares, 30 marzo 1986 Sebastià Serra
Emili Darder. Del Informe del Fiscal/del Informe del defensor D. Eusbio Pascual
|
|||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||
