|
(Palma 1895 - 1937) Polític i metge. Llicenciat
en medicina i cirugia per la Universitat de València (1915), es doctorà a
Madrid en anàlisis clíniques. Fou membre de les acadèmies de Medicina i
Cirugía de Palma (1926) i de Barcelona (1933) i vocal de la junta dels
Congressos de Metges de Parla Catalana. A partir de 1927, fou el cap de la
secció d'epidemiología de l'Institut Provincial d'Higiene de les Balears.
Com a metge, divulgà els avenços sanitaris i treballà per la higiene social.
Fou un dels fundadors de l'Associació
per la Cultura de Mallorca (1923), de la qual fou president (1925-31). A les eleccions municipals d'abril del 1931, va esser elegit
regidor de l'Ajuntament de Palma per la candidatura del
Partit
Republicà Federal de Mallorca.
| |
 |
|
Presidí les comissions de sanitat
i d'educació, de les quals sorgiren el Projecte General de Construccions
Escolars (setembre del 1931) i el Pla de Reorganització dels Serveis
Sanitaris Municipals (novembre del 1932). El gener del 1932, fou un dels
fundadors d'Acció
Republicana de Mallorca que, el 1934, va esser el nucli de l'Esquerra
Republicana Balear, de la qual fou un dels principals dirigents.
Formà part de la comissió redactora de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia
del 1931. El desembre de 1933, fou elegit batle de Palma. Des d'aquest
càrrec impulsà la dotació d'aigua i clavegueram per a tota la ciutat, la
construcció de guarderies i de grups escolars, com els de Son Espanyolet, el
des Coll d'en Rabassa i el de l'avinguda Alexandre Rosselló, inaugurat
l'abril del 1934. Continuà la reforma dels serveis sanitaris de l'Ajuntament
i obrí noves seccions de la Casa del Socors. També es preocupà pel correcte
funcionament dels mercats i per donar feina als treballadors aturats. Va
esser suspès en les seves funcions el 1934, arran de la Revolució d'Octubre,
però li fou retornat el càrrec el febrer del 1936, amb el triomf del
Front Popular. El juny del 1936, signà la
Resposta al Missatge dels Catalans.
Quan esclatà la Guerra Civil, va esser detengut el 20 de juliol del 1936 i
tancat al
castell de Bellver. El desembre del 1936 se li embargaren béns per
valor de dos milions de pessetes. Sotmès a consell de guerra, fou condemnat
a mort encara que el fiscal només n'havia demanat 20 anys de presó. El 24 de
febrer del 1937, tot i trobar-se greument malalt, fou afusellat al cementeri
de Palma. Va escriure articles de caràcter polític i cultural en diverses
publicacions, com
La
Nostra Terra i el Calendari
Mallorquí, i de caràcter mèdic a la Revista Balear de Medicina i
en el Boletín del Colegio Provincial de Médicos de Baleares. Una
fundació cultural lligada al Partit Socialista de Mallorca, un premi de
l'Obra
Cultural Balear i un carrer de Palma duen el seu nom. (SS)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 4 pàgs. 247-248
Amor a Mallorca (Emili
Darder Cànaves, publicat a la revista Mallorca (22-11-1917)
Miquela Rovira, esposa d'Emili Darder
Memoria Civil,
núm. 52, Baleares, 28 diciembre 1986
Llorenç Capellà
Emili
Darder i Cànaves
Memoria Civil, núm.
13, Baleares, 30 marzo 1986
Sebastià Serra
Emili Darder. Del
Informe del Fiscal/del Informe del defensor D. Eusbio Pascual
Sentencia del Consell de Guerra contra Emili
Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques
|
 |
 |
 |
 |
 |
|
Emili Darder Cànaves
/ Vida i martiri |
EMILI DARDER CÀNAVES
El darrer batle republicà de Palma
|
La Segona República a
Mallorca |
DICCIONARI VERMELL |
La Guerra Civil a
Mallorca |
|
Catalina Moner Mora |
Arnau Company Mates |
Albert Herranz / Joana Maria Roque
|
Llorenç Capellà |
Josep Massot i Muntaner |
|
Miquel Font Editor,
Palma, 2007 |
Biografies de Mallorquins,
21
Ajuntament de Palma, 2008 |
Miquel Font
Editor, Palma, 2006 |
Editorial Moll,
Palma, 1989 |
Publicacions de l'Abadia de Monserrat,
Barcelona, 1976 |
|