|
Entitat fundada a Palma el
1923, arran d'una proclama signada per mossèn Jaume Sastre, Andreu Bordoy (rendista),
Joan Capó (inspector d'ensenyament), el poeta solleric
Guillem Colom
Ferrà, Miquel Duran Saurina (impressor i poeta), Llorenç Garcias Font (apotecari
d'Artà), Josep Claverol (metge de Sant Jordi) i
Pere Oliver Domenge.
Pretenia convertir-se en una plataforma unitària en la qual convergirien
nacionalistes
i
regionalistes, per difondra i impulsar la cultura catalana i
contribuir al redreçament de la identitat nacional del nostre poble. Aquest
programa va quedar suspès entre els anys 1926-30, amb la prohibició, per
part de la Dictadura de
Primo
de Rivera, de la celebració dels Jocs Florals de 1925 i de la suspensió
d'un cicle de conferències a Felanitx (1928). Les principals activitats
foren l'organització de conferències sobre temes científics, sessions de
lectures poètiques, cursets de llengua, història, art i arqueologia,
homenatges a escriptors desapareguts, commemoracions (com l'exposició del
llibre mallorqui des de la
Renaixença, amb la col·laboració de la
Societat Arqueològica Lul·liana,
a la Diputació el 1934), i els Joc Florals de Felanitx (1923), Sóller
(1924), i Palma (1935). Les seves publicacions foren nombroses: un quadern
anual, l'Almanac de les Lletres, un calendari mallorquí (1924-36),
textos d'història per a infants, i
La Nostra Terra,
revista mensual, íntegrament escrita en català, amb un continguts d'alt
valor cultural i científic, que fou l'exponent de les directrius estètiques
i del pensament de l'Escola Mallorquina. D'aquesta associació, sortí
l'Avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes, amb el suport del
Centre Autonomista i del
Partit Regionalista. Perdurarà fins a 1936 i va
comptar amb delegacions a Palma, la Soledad, Felanitx, Sóller, Inca,
Capdepera, Pollença, Valldemossa i Andratx. Foren els seus presidents:
Elvir
Sans Rosselló (1923-24), Emili Darder
Cànaves
(1925-31), Miquel Massutí Alzamora (1932-33) i
Josep Sureda Blanes
(1934-36). Entre el maig de 1923 i el desembre de 1925, publicà un quadern
mensual, editat primer a Sóller i desprès a Palma, amb un total de 26
números. Estava redactat totalment en català i incloïa monografies o números
extraordinaris dedicats a personatges destacats de l'Illa (Miquel
Costa i LLobera,
Bartomeu Ferrà
Juan, Marià
Aguiló Fuster, entre altres) (EP)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 1 pàgs. 260-261
Associació per la Cultura de Mallorca
Associació per la Cultura de Mallorca va ser
l'entitat fundada a Mallorca el 1923 amb la intenció de ser una plataforma
que unís les diverses tendències mallorquinistes. L'associació es definia
amb la voluntat d'"estendre per tot arreu una neta i veritable cultura
mallorquina" i reunia persones de diferents partits polítics.
Història
Sorgida d'una proclama signada el
mateix any per mossèn Jaume Sastre, Andreu Bordoy (rendista),
Joan Capó (inspector d'ensenyament),
Guillem Colom (Sóller),
Miquel Duran impressor i poeta (Inca), Llorenç Garcias apotecari (Artà),
Pere Oliver (Felanitx) i Josep Claverol metge (Sant Jordi).
Constituïda al marge de tot partit
polític, pretenia convertir-se en una plataforma unitària en la qual
convergirien nacionalistes i regionalistes, tingué per objecte de difondre i
d'impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autòctona. Es a
dir, la missió de què el poble assolís el coneixament dels valors propis
mitjançant la promoció cultural. Per tal d'aconseguir-ho s'organitzaren
cursets de llengua, d'art i d'arqueologia; també conferències de matèria
diversa (alguns d'una especialització important); actes commemoratius i
d'homenatge, publicacions, etc.
La
dictadura de
Primo de Rivera
va suposar un fre momentani les activitats a favor de la cultura de
Mallorca. Només va romandra la publicació anual L'Almanac
de les Lletres (annuari, calendari, miscel·lània literària i crònica de
l'activitat cultural) i d'ençà el 1928 publicaren la revista mesual
La
Nostra Terra (integrament en
català i
amb continguts culturals i científics de molta vàlua).
Fou reprès el 1930 a Palma,
Felanitx, Sóller, Inca, Capdepera i Pollença. Les principals activitats
foren l'organització dels Jocs Florals de Felanitx (1923), Sóller (1924) i
Palma (1935); conferències sobre temes científics, culturals i higiènics;
cursets de llengua, història, art i arqueologia; exposicions de flors,
homenatges i commemoracions (com l'Exposició del llibre mallorquí de la
Renaixença 1833-1933, amb la col·laboració de la
Societat Arqueològica Lul·liana, el 1934), etc. A més del butlletí,
publicà texts elementals d'història (com els d'Inca i Felanitx, de J. Capó),
l'Almanac
de les Lletres i un Calendari mallorquí (1924-36).
La fi de la dictadura facilità la
represa de l'activitat associativa en plenitud. Així ja dins la Repúlbica va
ser un dels principals impulsors de l'Avantprojecte
d'Estatut d'Autonomia. En conjunt, l'entitat representà durant tretze
anys un lloable intent d'unió d'esforços i un eficaç impuls a l'educació i a
la cultura del poble.
Entre el maig de 1923 i el desembre
de 1925, publicà un quadern mensual, editat primer a Sóller i desprès a
Palma, amb un total de 26 números. Estava redactat totalment en català i
incloïa monografies o números extraordinaris dedicats a personatges
destacats de l'Illa (Miquel
Costa i LLobera,
Bartomeu Ferrà Juan,
Marià Aguiló Fuster, entre altres)
L'aixecament del 19 de juliol de
1936 acabà amb l'Associació per la Cultura de Mallorca
L'Obra
Cultural Balear es defineix com la continuadora històrica de
l'Associació per la Cultura de Mallorca.[1]
Presidents
Fou presidida per:
Vegeu també
Referències
- ↑
Història de la OCB a la seva web
Enllaços externs
|