Josep Dencąs i Puigdollers (Vic, 14 de
desembre del 1900 Tąnger, 11 de febrer del 1965) fou un polķtic catalą.
Era el conseller de Governació durant
els
fets del sis
d'octubre de 1934.
Va participar en
els complots republicans previs a la proclamació de la
Repśblica Catalana (i la
Segona Repśblica Espanyola) el 1931, havent
participat en la fundació d'Esquerra
Republicana de Catalunya uns dies abans.
Va ser elegit
diputat d'ERC per Barcelona a les
eleccions generals de juny de 1931 i en les primeres eleccions al
Parlament de Catalunya, el 1932, del quč
fou escollit secretari. Mentre era president de les Joventuts d'Estat
Catalą, el gener de 1933 va ser nomenat
conseller de Sanitat i Assistčncia Social en el govern de
Francesc Macią
i
Conseller de Governació el setembre del
1934 dins del primer govern
Companys.
Per ser un dels
mąxims responsable de l'intent revolucionari dels
fets del sis d'octubre del 1934, com a reacció a l'entrada de tres
ministres de la
CEDA al
govern de la Repśblica, es veié obligat a exiliar-se.
Hom criticą la
seva actuació en aquesta ocasió com a Conseller de
Governació quan davant la resposta dels militars els seus
escamots desaparegueren i ell mateix fugķ del Palau la Generalitat per les
clavegueres, mentre altres grups que havien participat en l'intent lluitaren
fins al final, com foren els resistents al local
CADCI.
El 1936 torną a
Catalunya i empenyé la separació d'Estat
Catalą d'Esquerra
Republicana, refundant Estat Catalą grącies a l'aportació de la gent que
li era addicta provinent de les JEREC (Joventuts
d'Esquerra-Estat Catalą), i
Nosaltres Sols!,
Partit Nacionalista Catalą i elements d'Estat
Catalą.
Durant els
primers dies de la guerra civil s'hagué d'exiliar de nou a causa de les
pressions i amenaces dels anarquistes. S'exilią a Itąlia i després al Marroc
on treballą com a metge creant un centre mčdic benčfic subvencionat pel
Banco Inmobiliario de Marruecos, fundat pel
també exiliat Josep Andreu i Abelló,
dirigent d'ERC.
Referčncies
”