L'hegemonia republicana
Amb Francesc Macià i Llussà com a líder, va guanyar les eleccions el mateix any, i Macià va proclamar la República Catalana, en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), tot i que aviat va haver de conformar-se amb un Estatut d'Autonomia, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya que va passar a presidir.
El 1934, Lluís Companys tornà a declarar una República Catalana. L'intent va ser ràpidament avortat per l'exercit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern suspès, en el que històricament s'ha anomenat els Fets del sis d'octubre.
La implantació al País Valencià es produí en 1934, a Castelló de la Plana amb el nom d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), encapçalat per Gaietà Huguet qui posteriorment donà suport a un procés de convergència amb Esquerra Valenciana.
La guerra civil
El 1936, Esquerra va formar part del Front Popular que va guanyar les eleccions. Companys va tornar a assumir el govern de la Generalitat, però es va trobar aviat amb l'alçament militar que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. A més, el govern català també es va veure pressionat a nivell intern pels diversos grups que li donaven suport: anarquistes, comunistes i trotskistes.
Guerra civil i postguerra
Després de la Guerra, Esquerra va ser il·legalitzada com la resta de partits polítics. En plena transició democràtica va ser l'últim partit català en ser legalitzat; i ho va ser un cop passades ja les primeres eleccions democràtiques del 1977, a les quals no va poder participar amb el seu nom.
L'actualitat
Actualment, el president del partit és Josep-Lluís Carod-Rovira i el secretari general és Joan Puigcercós. Té 21 diputats al Parlament de Catalunya, 1 al Parlament de les Illes Balears 1 al Parlament europeu, 8 al Congrés de Diputats espanyol i 4 regidors a l'Ajuntament de Barcelona.
Actualment, el partit està implantat a tots els Països Catalans tret de la Franja de Ponent, en gran part gràcies als darrers resultats electorals del Principat, i també, per un fort rellançament, durant aquest últims anys, al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses.
També manté, una vinculació directa amb les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), pel que fa als temes que afecten a la població juvenil.
La seva publicació és la revista Esquerra Nacional i utilitza, indistintament, la senyera estelada amb triangle blau i l'estrella blanca i la senyera estelada amb triangle groc i l'estrella roja.
Articles relacionats
Enllaços d'interès
| Col·laboradors de la Viquipèdia. Esquerra Republicana de Catalunya [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007 [data de consulta: 25 de juny del 2007]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esquerra_Republicana_de_Catalunya&oldid=1183899>. |