Aurelio Fernández Sánchez  |    BIOGRAFIES  | TEMA ANARQUISME |
 

Aurelio Fernández Sánchez (Astúries, 1897 - Puebla, Mèxic, 1974) fou un dirigent obrer espanyol. S'havia adherit al grup Los Solidarios el 1922, amb els que se li atribueix haver participat en l’assalt del Banc d'Espanya de Gijón el setembre de 1923. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou empresonat el març de 1924 a Barcelona. Es fugà de la presó i s’exilià a França.

 

Va retornar a Espanya el 1926 i a finals del mateix anys va ser detingut i empresonat a Bilbao. Com a militant de la CNT i de la FAI, fou membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya com a representant de la FAI (juliol del 1936). Més tard fou secretari de la Junta de Seguretat Interior (1936-1937) i conseller de Sanitat i Assistència Social del Govern de la Generalitat de Catalunya del 16 d'abril al 5 de maig de 1937. Després dels Fets de maig del 1937 va ser processat per estafa. S'exilià a França amb Joan García Oliver i després a Mèxic, d'on ja no va tornar.

 

 

Aurelio Fernández Sánchez i Buenaventura Durruti

 

Col·laboradors de la Viquipèdia. Aurelio Fernández Sánchez [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2008 [data de consulta: 3 de juliol del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aurelio_Fern%C3%A1ndez_S%C3%A1nchez&oldid=2086992>

 

Efemèrides anarquistes

 

Aurelio Fernández Sánchez: El 21 de juliol de 1974 mor a Puebla (Mèxic) l'anarquista i anarcosindicalista Aurelio Fernández Sánchez, també conegut com El Jerez. Havia nascut a Astúries en 1897. En 1922 el trobem lligat al grup d'acció anarquista Los Solidarios (García Oliver, Ascaso, Durruti ...) i arran del congrés anarquista del mateix any va ser l'encarregat dels comitès antimilitaristes de la Comissió de Relacions. L'1 de setembre de 1923 va participar en l'assalt al Banc d'Espanya de Gijón. Amb l'arribada de Primo de Rivera al poder, va ser detingut el 24 de març de 1924 a Barcelona, però es va escapar emmanillat. Exiliat a França, va viure a París com a ajustador mecànic amb García Oliver i van haver de viure un temps amagats a Le-Parc-Saint-Maur per l'intent d'acabar amb Alfons XIII, marxant després a Bèlgica. De tornada a Espanya en 1926 i va ser detingut a Bilbao el desembre d'aquell any amb sa companya María Luisa Tejedor en l'anomenat «Complot de Puente de Vallecas». Alliberat, va ser de bell nou detingut i jutjat a Oviedo (juny i setembre de 1927) i a Pamplona (gener de 1928), i empresonat a Cartagena. En 1930 encara seguia pres i li demanaven 23 anys de presó. Durant el període republicà es va mostrar molt actiu intervenint en moltes accions de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), en íntima relació amb García Oliver, les tesis de la «gimnàstica revolucionària» del qual compartia. Va ser delegat de la Construcció d'Oviedo en el Ple Regional de febrer de 1932. Va destacar en la insurrecció de 1933, va patir presó a Burgos i a València aquell mateix any, i va ser militant del Comitè Local de Defensa de Barcelona i Catalunya. Començada la Revolució de 1936, va representar la FAI en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i es va encarregar d'organitzar, amb Josep Asens, les patrulles de control barcelonines. Des de setembre de 1936 es va encarregar de la Junta de Seguretat fins la seva dissolució el març de 1937. Des d'abril de 1937 el trobem al front de la Sanitat de la Generalitat, encara que inicialment s'havia oposat a entrar en el Govern. Poc després va patir presó per pressions de la reacció governamental representada pel nacionalisme basc, però va ser alliberat per la intercessió de García Oliver. També va participar en el Comitè Executiu del Moviment Llibertari Espanyol (Barcelona, maig de 1938) i, mesos més tard, el gener de 1939, s'exilia amb García Oliver a França. Després d'uns mesos, s'instal·la a Mèxic, on va assumir les tesis de García Oliver de la Ponència (1942), i va ser secretari de la fracció cenetista en l'exili de Mèxic. Quan es va trencar la CNT, en 1945, es va allunyar de la polèmica i anys més tard es va apropar als escindits. En 1961 va participar en el congrés confederal de Llimotges i en 1965 en el de Montpeller, com a delegat per Tolosa de Llenguadoc.

 

 

D'esquerra a dreta: Aurelio Fernández Sánchez, Joan García Oliver i Ricard Sanz García, en el Comitè de Milícies Antifeixistes (1936)

 

 

fideus