|
Efemèrides anarquistes
Aurelio Fernández Sánchez:
El 21 de juliol de 1974 mor a Puebla (Mèxic) l'anarquista i
anarcosindicalista Aurelio Fernández Sánchez, també conegut com
El Jerez.
Havia nascut a Astúries en 1897. En 1922 el trobem lligat al grup
d'acció anarquista
Los
Solidarios (García
Oliver,
Ascaso,
Durruti ...) i arran del
congrés anarquista del mateix any va ser l'encarregat dels comitès
antimilitaristes de la Comissió de Relacions. L'1 de setembre de 1923
va participar en l'assalt al Banc d'Espanya de Gijón. Amb l'arribada
de
Primo de
Rivera al poder, va ser detingut el 24 de març de 1924 a
Barcelona, però es va escapar emmanillat. Exiliat a França, va viure a
París com a ajustador mecànic amb
García Oliver
i van haver de viure un temps amagats a Le-Parc-Saint-Maur per
l'intent d'acabar amb
Alfons XIII, marxant després a Bèlgica. De tornada a Espanya en
1926 i va ser detingut a Bilbao el desembre d'aquell any amb sa
companya
María Luisa Tejedor
en l'anomenat
«Complot de Puente de
Vallecas».
Alliberat, va ser de bell nou detingut i jutjat a Oviedo (juny i
setembre de 1927) i a Pamplona (gener de 1928), i empresonat a
Cartagena. En 1930 encara seguia pres i li demanaven 23 anys de presó.
Durant el període republicà es va mostrar molt actiu intervenint en
moltes accions de la
Federació
Anarquista Ibèrica (FAI),
en íntima relació amb
García Oliver,
les tesis de la
«gimnàstica
revolucionària»
del qual compartia. Va ser delegat de la Construcció d'Oviedo en el
Ple Regional de febrer de 1932. Va destacar en la insurrecció de 1933,
va patir presó a Burgos i a València aquell mateix any, i va ser
militant del Comitè Local de Defensa de Barcelona i Catalunya.
Començada la Revolució de 1936, va representar la FAI en el
Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i es va
encarregar d'organitzar, amb
Josep Asens,
les patrulles de control barcelonines. Des de setembre de 1936 es va
encarregar de la
Junta de Seguretat
fins la seva dissolució el març de 1937. Des d'abril de 1937 el trobem
al front de la Sanitat de la Generalitat, encara que inicialment
s'havia oposat a entrar en el Govern. Poc després va patir presó per
pressions de la reacció governamental representada pel nacionalisme
basc, però va ser alliberat per la intercessió de
García Oliver.
També va participar en el
Comitè Executiu del
Moviment Llibertari Espanyol
(Barcelona, maig de 1938) i, mesos més tard, el gener de 1939,
s'exilia amb
García Oliver a França. Després d'uns mesos, s'instal·la a Mèxic,
on va assumir les tesis de
García Oliver
de la Ponència (1942), i va ser secretari de la fracció cenetista en
l'exili de Mèxic. Quan es va trencar la
CNT, en 1945, es
va allunyar de la polèmica i anys més tard es va apropar als
escindits. En 1961 va participar en el congrés confederal de Llimotges
i en 1965 en el de Montpeller, com a delegat per Tolosa de Llenguadoc.
Aurelio Fernández
Sánchez i Buenaventura Durruti |
|
