|
Tenia vint-i-nou anys i era fadrí.
Vivia a Lloret i tal volta li hauria convingut oblidar aquest poble, el
mateix dia que hi posà els peus. És clar, que la circumstància a la qual
s'atribueix la seva mort, és d'una frivolitat alarmant i s'hagués pogut
produir a qualsevol altre poble que no fos Lloret. Julià potser la va
provocar inconscientment. Era un foraviler ric i no estava acostumat a
perdre. Un dia, asseguren, que va pintar la falç i el martell a la façana de
l'Ajuntament i ningú no va motar. Presumia d'atrevit i sabia que la gent de
dretes el mirava amb una mescla d'admiració i de ràbia. Cada diumenge solia
posar-se l'escut del Partit Comunista a
la corbata, perquè el vessin. Perquè tots el vessin ... Conten que acudí
convidat al ball de sequer d'una possessió del terme i disputà violentament
amb el senyor, el dret de ballar amb la al·lota que ambdós havien triat. Ell
en sortí amb la seva, però cas de ser cert el que conten, li sortí molt car
el ball. L'endemà, l'esmentat senyor va ser vist quan entrava a l'Ajuntament
i al cap de dos dies detenien i afusellaven Julià a la paret del cementiri
nou de la Ciutat de Mallorca. Era la nit de l'onze al dotze de setembre del
trenta-sis.
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàg. 67 - 68
fideus
|