Partit Comunista de les Illes Balears - PCIB | | ORGANITZACIONS POLÍTIQUES | TEMA: COMUNISME |

Organització politica del Partit Comunista d'Espanya -PCE- a les Illes Balears. El PCE fou fundat a Madrid el 1921, a partir de la fusió del Partit Comunista Espanyol amb el Partit Comunista Obrer Espanyol -PCOE-. El maig de 1921, el sector de l'Agrupació Socialista de Palma, partidari de l'adhesió a la Tercera Internacional, constituí una Agrupació Comunista del PCOE, integrada per una vintena de militants, entre els quals destacaven Antoni Maria Alzina, Antoni Bauçà, Gabriel Campomar i Ignasi Ferretjans. L'estiu de 1921, es constituïren petits nuclis comunistes a Manacor i Sóller. Entre setembre de 1921 i cap a la meitat de 1922, l'Agrupació Comunista Palmesana publicà el periòdic quinzenal El Comunista Balear. En un primer moment, mantengué una estratègia d'entesa amb la Confederació Nacional del Treball -CNT-, però, des de 1923, es va veure molt afectada pel replegament general del moviment obrer. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, el PCE quedà pràcticament desmantellat a Mallorca. El 1929, conegué una certa reactivació a causa de la seva important presència dins el gremi de picapedrers, quan s'oposà a la participació obrera en els comitès paritaris. Des de gener de 1931, el nucli comunista de Palma publicà Nuestra Palabra. L'abril de 1931, el partit s'oposà a la proclamació de la II República i defensà la implantació d'una república de treballadors composta per consells d'obrers, camperols i soldats. Des de maig de 1931, el grup va quedar plenament vinculat a l'organització estatal del PCE. a les eleccions a Corts constituents del 28 de juny de 1931, la candidatura del PCE obtengué entre 134 i 153 vots a Mallorca. El juliol de 1931, s'organitzà a Palma la Joventut Comunista. Com a consequência del viratge polític del PCE de l'estiu de 1931, el Partit a les Balears conegué un cert reforçament organitzatiu. Es constituí un comitè del radi de Palma, i s'organitzaren grups comunistes als barris de Palma i a alguns pobles, com Capdepera, Manacor, Muro i Sóller. D'altra banda, es crearen fraccions sindicals comunistes dins els gremis de la fusta, la metal·lúrgia, els forners, els sabaters i la construcció. En un començament, els comunistes treballaren sindicalment dins la CNT, però des del final de 1932 impulsaren l'afiliació d'una part del gremi de la Construcció a la Confederació General de Treballadors Unitària -CGTU-. A les eleccions a Corts de novembre de 1933, la candidatura comunista aconseguí entre 681 i 939 vots a Mallorca. Des del començament de 1934, l'agent de la Internacional Comunista Heribert Quiñones González esdevengué el principal dirigient del partit, i fitxà la seva política, basada en la defensa del front únic per la base. Des de març de 1934, s'accelerà la ruptura amb l'anterior direcció del partit, encapçalada per Antoni Bauçà. Al final de 1934, Bauçà i altres ex-militants comunistes constituïren el Bloc Obrer i Camperol -BOC-. que el 1935 donà lloc al Partit Obrer d'Unificació Marxista -POUM-. Des de setembre de 1934, el partit defensà una nova política, centrada en el suport a les Aliances Obreres i en la constitució d'un bloc popular antifeixista que agrupàs les forces obreres i republicanes. Durant el moviment insurreccional d'octubre de 1934, el PCE intentà sense èxit desencadenar una vaga general a Palma. Fou el grup més afectat per la repressió, amb unes cinquanta detencions. Després d'alguns mesos d'inactivitat, des de la primavera de 1935, el partit centrà els esforços en la unificació de les seves joventuts amb le socialistes, en la constitució de les Aliances Obreres i en la fusió dels sindicats de la construcció. D'altra banda, el PCE es mostrà molt favorable a la constitució del Front Popular amb republicans i socialistes. Malgrat tot, no tengué cap candidat dins les llistes per Balears de la coalició d'esquerres en les eleccions de febrer de 1936. Després del triomf electoral frontpopulista, els comunistes foren els principals impulsors de la col·laboració entre els grups antifeixistes. Quan, l'abril de 1936, es constituïren les noves gestores municipals, diversos militants del PCE foren nomenats gestors a alguns pobles de Mallorca. A les eleccions a compromissaris per a la designació del president de la República (abril de 1936), el comunista Andreu Sureda aconseguí un dels set escons corresponents a les Balears. Durant aquests mesos, el PCE augmentà la seva militància a les Balears. Els comunistes proposaren a la Federació Socialista Balear -FSB- la unificació d'ambdues forces. En les setmanes anteriors a l'esclatament de la guerra civil, proliferaren els enfrontaments entre militants comunistes i falangistes. Almenys, durant la Guerra Civil, 60 militants, entre els quals hi havia Miquel Llabrés, Ateu Martí, Lluís Montero, Aurora Picornell i Andreu Sureda, foren assassinats. Durant la Guerra Civil (1936-39), el comitè provincial del PCE es reorganitzà a Menorca, inicialment sota la direcció d'Heribert Quiñones. Es tornà a publicar Nostra Paraula, i els comunistes aconseguiren una important presència institucional, sobretot a Ciutadella i es Castell, on disposaren de les respectives batlies. Els comunistes tengueren un important paper en el desembarcament de Bayo a Mallorca. Després de la guerra, el PCE es reorganitzà a algunes presons, com la de les dones de Palma i la de Formentera. Entre 1943 i 1948, el comitè provincial de les Balears del PCE, dependent del comitè regional de València, fou la principal organització politica clandestina de Mallorca. Amb uns quants centenars de militants, tenia organitzacions a Palma i a diversos pobles com Andratx, Capdepera, Esporles, Inca, Llucmajor, Manacor, Muro i Sóller. Edità i distribuí els periôdics Mundo Obrero i Nuestra Palabra. Participà activament en la implantació a Mallorca de la Unió Nacional o de l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques -ANFD-. El 1948, foren detenguts uns 80 membres de l'organització i el grup es dissolgué. D'altra banda, Heribert Quiñones organitzà el partit a nivell estatal (1941) i fou detengut i afusellat (1942). Durant els anys cinquanta, el PCE, encapçalat per Guillem Gayà, mantengué uns nivells d'activitat molt reduïts. Impulsà el treball dins els sindicats verticals mitjançant l'Oposició Sindical Obrera -OSO-. Durant els anys seixanta, es produí una renovació generacional en el sí del PCE, amb la incorporació de joves intel·lectuals i de treballadors sobretot d'origen peninsular. El 1964 i el 1965, tengueren lloc detencions de destacats militants comunistes. Devers 1967, es constituïren les Joventuts Comunistes. Per iniciativa del Partit, el 1968, foren organitzades les Comissions Obreres -CCOO-. les quals assoliren una certa presència en el sector de la construcció. Es tornà a editar Nuestra Palabra i aparegueren alguns números de la revista Praxis. El 1971, Antoni Maria Thomàs Andreu esdevengué responsable polític del Parit i poc després fou substituït per Francesca Bosch Bauzà. Durant els anys setanta, el PCE augmentà molt la seva implantació a Mallorca i assolí una presència significativa en els mitjans culturals i universitaris. L'abril de 1972 tenia un centenar de militants a Mallorca i disposava d'organització a Capdepera, Llucmajor i Muro. Impulsà els organismes unitaris Mesa Democràtica (1972) i la Junta Democràtica (1974). Nuestra Palabra aparegué en edició bilingüe o l'organització passà a demominar-se PCE a les Illes. Al començament de 1975, l'Organització Comunista d'Espanya - Bandera Roja s'integrà dins el Partit, peró al final d'aquell any alguns dels seus principals dirigents l'abandonaren i impulsaren la formació del Partit Socialistes de les Illes -PSI- [ ... ] DG

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 12 pàgs. 376 - 378

Manifestants comunistes al passeig del Born i per les avingudes de Palma el maig de 1936

A la fotografia, grup de comunistes abans de partir d'excursió. Podem identificar, entre d'altres, d'esquerra a dreta: Ateu Martí, Jaume Campomar, Gabriel Picornell, Josep Julià, Miquel Llabrés i Aurora Picornell)