|
|
Laureà Figuerola i
Ballester
BIOGRAFIES TEMA: / |
||
|
|||
|
Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 1816 - Madrid, 1903) fou un economista i polític català, que estudià filosofia i dret. Deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter, el 1846 fou nomenat catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, que abandonà el 1853 per la de la Universitat de Madrid. El mateix any fundà l'Escola Normal de Mestres de Barcelona. Alhora, fou fundador de la Sociedad Libre de Economía Política amb Pastor, Rodríguez Colmeiro, Echegaray, Moret i altres.Després de la revolució de 1868, Joan Prim i Prats el va nomenar Ministre d'Hisenda del govern de Serrano. Fou un dels introductors de la pesseta com a nova moneda espanyola, que va enginyar com a integrada en la Unió Monetària Llatina, creada el 1865 a París, i formada per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. El 1869 també va iniciar una política aranzelària moderadament lliurecanvista, influïda per la que havia dut a terme la Gran Bretanya. El 1870 Amadeu I de Savoia el va substituir per Segismundo Moret y Prendergast. El 1872 fou nomenat President del Senat d'Espanya, des d'on es va oposar a la restauració borbònica d'Alfons XII i s'adherí al Partit Republicà. El 1876 fou separat de la càtedra de la Universitat i nomenat primer director de la Institución Libre de Enseñanza, de caire laic i privat. El 1885 fou regidor de l'Ajuntament de Madrid i el 1898 fou nomenat president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va morir a Madrid, però per voluntat seva i de la seva esposa fou enterrat a Girona. Obres
Referències
|
|||
