|
Vint-i-nou anys. Fadrí. Tot i que era nascut a
Tarragona, era fill de pare andalús i criat a la Ciutat de Mallorca. Va
cursar els estudis de magisteri a l'Escola Normal, encara que a penes exercí
de mestre, perquè ocupà el càrrec de secretari de l'Ajuntament de Santa
Eugenia i d'Algaida. Home inquiet, estudiava d'advocat quan escaltà la
rebel·lió militar. Pertanyia a
Esquerra
Republicana i era president de la Federació
Nacional de Mestres. El denou de juliol, contràriament als consells
del seu pare, tinent de carrabiners retirat, va refusar amagar-se. Seguí
acudint a l'Ajuntament d'Algaida i no li posaren cap entrebanc. Així mateix,
el registraven sovint, però no el feien objecte de cap malmenament ni de cap
amenaça. Un dia, aprofidant que ell era a la ciutat, registraren l'estança
que tenia llogada a la fonda de Can Pere del Casino i dins un calaix
trobaren una pistola. El detingueren i el tancaren al
Castell de Bellver, tot i que ben prest
es va estendre el rumor que el registre responia a un muntatge dels mateixos
falangistes, per tal de poder-lo acuesar de qualque cosa. Sigui com sigui,
el devuit de maig del trenta-set va ser jutjat a l'Escola
d'Arts i Oficis, acusat d'adherir-se a la rebel·lió. Condemnat a mort,
l'executaren quasi un mes després, el cinc de juny, en el
Fort d'Illetes. Eren les sis del matí i Rafael
Gamero va alçar el puny abans de caure ferit.
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàgs. 75
fideus
|