Antonio Goicoechea Cosculluela
(Barcelona, 1876 - Madrid,1953)
fou un advocat espanyol. Membre del Partit Liberal Conservador, el 1899 fou nomenat lletrat del
Consell d'Estat i el 1919 va ser ministre de Governació en el govern d'Antoni
Maura, però dimití al poc temps per l'oposició tant dels liberals com
dels partidaris d'Eduardo
Dato. Escollit senador per la
província de Múrcia el 1922, va col·laborar amb la
Dictadura de
Miguel Primo de Rivera i en 1927 es va afiliar a
Unión Patriótica.
Quan es va
proclamar la
Segona República Espanyola es va unir al
Partido de Acción Nacional, que el 1933 es transformà en
Renovación Española, pel qual fou escollit diputat a les
eleccions generals espanyoles de 1933. A les
eleccions generals espanyoles de 1936 no fou escollit diputat. Va
participar força activament en l'aixecament militar de
Francisco Franco, puix que el 25
de juliol de
1936 amb
Pedro Sáinz Rodríguez marxà a Roma a entrevistar-se amb
Galeazzo Ciano, ministre d'afers exteriors de
Benito Mussolini, per a aconseguir el suport italià per als sublevats.
Quan es va aprovat el Decret d'Unificació de 1937 va dissoldre
Renovación Española.
Aleshores
abandonà la política, i entre 1938 i 1950 va ser president del
Banc d'Espanya, del
Banc Exterior d'Espanya, del Banc Hipotecari i del
Banc de Crèdit Industrial. El 1943, juntament amb altres procuradors en
Corts, signà un escrit dirigit a Francisco Franco en el que sol·licitava la
restauració de la monarquia, "continuadora de la nostra tradició històrica".
fideus