|
Antoni Guasp
és un home de setanta-dos anys, que camina empinat com un fus i que, encara,
conserva bona part d'aquella vitalitat i feineria que li han permès
aconseguir, més o meyns, tot allò que s'ha proposat. Si contempla el seu
passat -que a hores d'ara ja és voluminós en records- pot sentir-se satisfet
perquè té hisenda, família i salut. Malgrat tot, si grata una mica lluny, i
deixa la memòria suspesa en els anys de la seva jovenesa, arrufa les celles
i -perdonin el símil- se li encén la cresta com un gall de brega. L'any
trenta-sis, aquest home, va ser perseguit i, finalment, pres. Mesos després
fou una de les vint-i-nou persones de Consell que foren jutjades a l'Escola
d'Arts i Oficis de Palma i estic per afirmar que únicament la seva habilitat
-la mateixa habilitat que li ha permès treure cap enmig d'una societat
altament competitiva- el va salvar de la mort
Antoni Guasp, entrevista
Memoria Civil, núm. 41,
Baleares, 12 octubre 1986
Llorenç Capellà
|