Quaranta-cin anys. Casat. Fia quinze de setembre del trenta-sis era sotmès a judici a la caserna d'Infanteria, acusat de matar d'un tret el falangista de Binissalem, Gabriel Arrom i Fiol. Condemnat a mort, era afusellat a la carretera del cementeri de la Ciutat de Mallorca el vint-i-cinc del mateix mes. Per conèixer la història de la seva dissort, ens hem de remuntar als primer dies de l'alçament militar. El dia vint de juliol, estaven reunits a un local social part dels regidors de l'Ajuntament de Binissalem amb el guàrdia municipal Pío Iniesta, i un grup de falangistes, que ja havien pres l'edifici de l'Ajuntament armats d'escopetes, s'acostaren a l'esmentada casa sense gaire convicció, Pío va sortir-los al pas. Al crit de !Arriba España¡, pronunciat per un dels falangistes més agosarats, va contestar amb un !Viva la República¡ No rebutjava el perill Pío Iniesta i, a la llarga, trobaria la mort. Un dels falangistes li va ordenar que entregàs la pistola i l'uniforme i ell va afirmar que sols l'entregaria si el batle, Andreu Pol, li ho ordenava. I què va dir! Un testimoni presencial, el tinent de batle Jaume Bestard, ha deixat escrites les seves paraules. Mai no ordenaré a un home fidel al Govern que entregui l'arma i l'uniforme. Sobretot no permetré que l'entregui a uns traïdors al Govern i a la República. Així queda escrit i axió ho repetesc. Els falangistes recularen i no va produir-se cap altra alteració d'ordre. A hora foscant, però, Pío Iniesta va sortir a fer una volta pel poble. Sembla qe des d'una finestra li dispararen i ell, amb la seva pistola, va contestar als trets. El tiroteig va ser intens i totd'una que s'hagué apaivagat, s'estengué pel poble la noticia de la mort de Pío. Tanmateix no era certa, Pío Iniesta havia quedat ferit i el falangista Gabriel Arrom, mort. Traslladat a l'Hospital de la Ciutat de Mallorca, esperaren que guarís per afusellar-lo solemnement, tal i com manava la llei.

 

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg. 87

 

  fideus

---