El príncep rus Piotr Aleksèievitx Kropotkin (Пётр Алексе́евич Кропо́ткин), nat a Moscou el 1842 i mort a Dmítrov el 1921, va ser un militant i un teòric de l'anarquisme i un dels primers sostenidors de l'anarcocomunisme.

Era de família noble i va prestar servei a l'exèrcit a la Sibèria Oriental. Va fer una sèrie d'estudis de camp sobre geografia, geologia i zoologia que tingueren una gran influència en la formació de la seva filosofia.

S'adherí a les teories de l'anarquista Bakunin en la Primera Internacional.

Empresonat a Sant Petersburg el 1874, es va evadir el 1876.

Establert després a Anglaterra, va iniciar uns viatges per tot Europa. Va col·laborar amb Élisée Reclus en l'obra Geografia Universal.

Els seu escrits polítics i filosòfics foren nombrosos, entre llibres, articles i pamflets de diversa mena. Els dos llibres més importants en pensament anarquista són La Conquesta del Pa i Camps, Fàbriques i Tallers.

L'obra més científica que va escriure és L'ajut mutu: Un factor de l'evolució, on fonamentava, enfront del darwinisme social, que l'ajut mutu es dóna entre tota mena d'éssers vius i és per tant un factor de pes dins l'evolució de les espècies.

Va tornar el 1917 a Rússia, on col·laborà amb el govern de Kerenski; un cop caigut aquest, el govern de Lenin, al principi, el tolerà a ell i als anarquistes. Morí de pulmonia a Dmítrov, prop de Moscou, el 1921.