Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin (en rus: Михаил Александрович Бакунин)
va ser un filòsof anarquista rus nascut el 8 de maig de 1814 a Priamúkhino (Rússia)
i mort l'1 de juliol de 1876 a Berna (Suïssa). Amb els seus escrits va posar
les bases del socialisme llibertari.
Biografia
Bakunin formava part d'una família
aristocràtica, va iniciar la seva formació militar a l'acadèmia de Sant
Petersburg, on arriba al grau d'oficial de la guàrdia imperial. No obstant
això, decideix abandonar l'exercit i es trasllada a Moscou per a estudiar
filosofia, decantant-se per l'idealisme alemany. Cinc anys després recorre
les principals capitals europees, coneguent pensadors de la talla de
Marx i
Proudhon. Participa activament en les revolucions del 48 i 49 de París i
Alemanya, fins que el detenen a Àustria, després del fracàs de Dresden, el
condemnen a mort, però la pena no es duu a terme.
Una vegada retornat a les autoritats russes,
aquestes l'empresonen set anys i llavors el desterren a Sibèria al 1857,
d'on assoleix escapar i arribar a Anglaterra al 1861. Des de llavors una de
la feina de casa prioritària va ser la propagació de les seves idees
anarquistes per tota Europa i la creació de l'organització semiclandestina
Aliança Democràtica i Social al 1869. Al 1870, va fundar el
Comitè per a la
Salvació de França, una associació que va dirigir la insurrecció de la
Comuna de Lió. El seu enfrontament amb Marx va provocar la seva expulsió,
junt amb la de tots els anarquistes de la
Primera Internacional al 1872. Per
aquestes dates funda la Federació Jurasiana que dóna suport l'acció enfront
del pensament. El final dels seus dies discorren a Suïssa. El seu pensament
es resumeix en la supressió de classes i de la propietat privada, juntament
amb la necessitat de promoure actes revolucionaris per a acabar amb
l'entramat social. El seu caràcter revolucionari va ser decisiu entre els
nihilistas russos i el moviment anarquista espanyol i italià.
Déu i Estat,
la seva obra més important, no va ser publicada fins a 1882.
Autodefinició
"Jo no sóc ni un savi ni un filòsof, ni tan
sols un escriptor d'ofici. He escrit molt poc durant la meva vida i solament
ho he fet, per dir-ho així, a pèl, quan una convicció apassionada em forçava
a vèncer la meva repugnància instintiva contra tota exhibició del meu propi
jo en públic. Qui sóc jo, doncs? I què és el que m'impulsa ara a publicar
aquest treball? Jo sóc un cercador apassionat de la veritat i un enemic, no
menys apassionat, de les ficcions desgraciades amb que el partit de l'ordre,
aquest representant oficial, privilegiat i interessat en totes les
malapteses religioses, metafísiques, polítiques, jurídiques, econòmiques i
socials, presents i passades, pretén servir-se, encara avui, per a dominar i
esclavitzar al món. Jo sóc un amant fanàtic de la llibertat, a la qual
considero com l'únic mig, dins el qual poden desenvolupar-se i engrandir-se
la intel·ligència, la dignitat i la felicitat dels homes... La llibertat que
consisteix en el ple desenvolupament de totes les potències materials,
intel·lectuals i morals que es troben latents en cadascun... Jo entenc
aquesta llibertat com una cosa que, lluny de ser un límit per a la llibertat
de l'altre, troba, per contra, en aquesta llibertat de l'altre la seva
confirmació i la seva extensió a l'infinit; la llibertat limitada de
cadascun per la llibertat de tots, la llibertat per la solidaritat, la
llibertat en la igualtat; la llibertat que triomfa de la força bruta i del
principi d'autoritat, que no va ser mai més que l'expressió ideal d'aquesta
força... Jo sóc partidari convençut de la igualtat econòmica i social,
perquè sé que, fora d'aquesta igualtat, la llibertat, la justícia, la
dignitat humana, la moralitat i el benestar dels individus, així com la
prosperitat de les nacions no seran mai sols que mentides."
Mikhaïl
Bakunin
| |

Mikhail Bakunin
(1814 - 1876)
|
|
El seu pensament
S'ha anomenat a l'anarquisme que Bakunin
desenvolupà, anarcocolectivisme o anarquisme colectivista i referent a això
primer de tot s'hauria d'esmentar la diferència de matís que aquesta
concepció suposa davant l'enunciat de l'anarquisme que
Kropotkin va
denominar comunisme llibertari i que ha suposat una crítica del colectivisme
que ha arribat a ser generalment acceptada en tots els mitjans llibertaris i
és la forma més encertada d'entendre aquest concepte bakunià. Per a Bakunin
l'anarquisme suposa una societat lliure sense necessitat de govern ni
autoritat basada en el treball, el factor de producció, els seus mitjans i
distribució i que s'organitzaria mitjançant la federació de productors i
consumidors des de la base que es coordinarien entre si en confederacions.
Sense necessitat, doncs, de governs, sistemes legislatius, poders executius
que monopolitzin la violència, etc. No obstant això en la visió de Bakunin a
cadascú se li ha de retribuir segons el treball realitzat de manera que
s'impedeixi el sorgiment d'una classe ociosa que s'aprofitas del treball de
les associacions lliures. Allò que el comunisme llibertari de
Kropotkin va
objectar, el ressorgiment d'una burocràcia que hagués de vigilar i regular
el treball i la seva remuneració, el que fatalment tendiria a constituir-se
en un nucli d'autoritat i de tirania potencial.
Les creences polítiques de Bakunin es basaven
en la llibertat (en forma d'anarquia), en el socialisme (en forma
d'anarquisme colectivista), en el federalisme (com a forma d'organització
per al treball) i en el rebuig cap a les religions i els seus deus.
Llibres
-
La dona, el matrimoni i la familia
-
Deu i l'estat
-
L'associació roja
-
Socialismo sin estado: anarquismo
-
Patria i nacionalitat
-
La política del consell
-
El principi de l'estat
-
La crida als esclaus
-
L'estatisme i l'anarquia
-
El catecisme revolucionari
Enllaços d'interès
fideus