|
Bernat Marquès Rul·lan
|
BIOGRAFIES TEMA: REPUBLICANISME / SÓLLER |
|
Era un home de posició social benestant, de seixanta-set anys i casat. Políticament? Era liberal i progressista i havia exercit el càrrec de president d'Esquerra Republicana a Sóller. Doncs bé, a aquest home l'afusellaren en el Fort d'Illetes dia cinc de juny del trenta-set, mentre que la seva esposa i dues filles eren recloses a la presó de dones de la Ciutat de Mallorca. Les grans tragèdies comencen en broma. Un home de dretes, adepte a l'alçament militar, m'ho conta rioler: Érem un grup de joves a la plaça i un sergent retirat de l'Exèrcit en vingué a cercar, au anem a Son Palou que tenen una emissora amagada! I tots pujàrem cap a Son Palou i, com que era el vespre, guaitàrem per les retxilleres de la finestra a veure si parlaven per l'emissora. Un, més decidit que els altres, entrà de sobte a la casa i ho registràrem tot de dalt a baix. De fet era una bulla tot plegat. Son Palou era la casa camperola on passava els estius la família Marquès i estava situada en el terme de Bunyola. Els feixistes cercaven un pretex per detenir-los, car la deserció de classe era perseguida amb autèntic furor. Les acusacions que argumentà el fiscal militar Ricardo Mulet Fiol contra el processats, són ben poc convincents. Dia quinze de gener de l'any trenta-set, a la caserna del Carme, comparegueren Bernat Marquès i Rul·lán, Catalina Maiol, Josep Rovira i Sellarés i els fills dels dos primers, Bernat, Josep, Joana, María Lluïssa i Catalina. El Tribunal va ser duríssim en les seves conclusions: Bernat Marquès, Catalina Maiol i les seves filles Maria Lluïsa i Catalina, foren condemnats a mort. Més tard les tres dones veren commutada la pena. Segons el fiscal, Bernat Marquès havia expressat idees contràries al Moviment dins Sa Borigueta de Sóller i la seva esposa havia aprofitat un brindis l'any tirurany, per dir que preferua el domini de Rússia que el poder en mans de Gil Robles. Sembla també que la família Marquès-Maiol, es dedicava a donar la benvinguda als avions catalans de bombardeig, perquè quan passaven pel cel de Son Palou, camí del cel de la Ciutat de Mallorca, voleiaven els llençols a l'estenedor. Tot plegat, una facècia.
Llorenç Capellà
(Sóller 1869 - Illetes, Calvià 1937) Va emigrar el 1885 a Puerto Rico on féu fortuna. Fundà l'empresa mallorquina Frío Balear. Durant la II República va ser el president d'Esquerra Republicana Balear a Sóller. Es casà amb una germana de Maria Mayol.
Vitorejar els avions republicans, negar-se a donar doblers per a la compra d'avions per el feixistes, fer un brindis a favor de Rússia Roja o parlar en contra del Moviment varen ser algunes de les acusacions de què fou objecte la familia Marquès; foren detinguts i jutjats per un Consell de Guerra. Bernat Marquès, Catalina Mayol, la seva dona, i els fills Maria Lluïsa, Joana, Catalina, Bernat i Josep foren condemnats a mort. La revisió de la condemna certificà la pena de mort de Bernat mentre que la seva esposa i els cinc fills quedaren condemnats entre 3 u 5 anys de reclusió. Finalment, l'any 1940 pogueren sortir de la presó.
Albert Herranz Hammer / Joana Maria Roque Company La Segona República a Mallorca
Jeanne Marquès / Un caracter ferm Memoria Civil, núm. 40, Baleares, 5 octubre 1986 Llorenç Capellà
Llorenç Roses i Bernat Marquès: Els judicis a la burguesia mallorquina Memoria Civil, núm. 40, Baleares, 5 octubre 1986
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
Bernat Marquès (1869 - 1937) |
|
|
|
|
|
DICCIONARI VERMELL |
|
|
Palma, 1989 |
|
|
|
|
|
La Segona República a Mallorca |
|
|
Albert Herranz / Joana Maria Roque |
|
|
Miquel Font Editor, Palma, 2006 |
|
