|
Era un home de posició social benestant, de seixanta-set
anys i casat. Políticament? Era liberal i progressista i havia exercit el
càrrec de president d'Esquerra
Republicana a Sóller. Doncs bé, a aquest home l'afusellaren en el
Fort
d'Illetes dia cinc de juny del trenta-set, mentre que la seva esposa i dues
filles eren recloses a la
presó de dones de la Ciutat de Mallorca. Les grans
tragèdies comencen en broma. Un home de dretes, adepte a l'alçament militar,
m'ho conta rioler:
Érem un grup de joves a la plaça i un sergent retirat de
l'Exèrcit en vingué a cercar, au anem a Son Palou que tenen una emissora
amagada! I tots pujàrem cap a Son Palou i, com que era el vespre, guaitàrem
per les retxilleres de la finestra a veure si parlaven per l'emissora. Un,
més decidit que els altres, entrà de sobte a la casa i ho registràrem tot de
dalt a baix. De fet era una bulla tot plegat. Son Palou era la casa
camperola on passava els estius la família Marquès i estava situada en el
terme de Bunyola. Els feixistes cercaven un pretex per detenir-los, car la
deserció de classe era perseguida amb autèntic furor. Les acusacions que
argumentà el fiscal militar Ricardo Mulet Fiol contra el processats, són ben
poc convincents. Dia quinze de gener de l'any trenta-set, a la caserna del
Carme, comparegueren Bernat Marquès i Rul·lán, Catalina Maiol,
Josep Rovira
i Sellarés i els fills dels dos primers, Bernat, Josep, Joana,
María Lluïssa
i Catalina. El Tribunal va ser duríssim en les seves conclusions: Bernat
Marquès, Catalina Maiol i les seves filles Maria Lluïsa i
Catalina, foren
condemnats a mort. Més tard les tres dones veren commutada la pena. Segons
el fiscal, Bernat Marquès havia expressat idees contràries al Moviment dins
Sa Borigueta de Sóller i la seva esposa havia aprofitat un brindis l'any
tirurany, per dir que preferua el domini de Rússia que el poder en mans de
Gil Robles. Sembla també que la família Marquès-Maiol, es dedicava a donar
la benvinguda als avions catalans de bombardeig, perquè quan passaven pel
cel de Son Palou, camí del cel de la Ciutat de Mallorca, voleiaven els
llençols a l'estenedor. Tot plegat, una facècia.
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
(Sóller 1869 - Illetes, Calvià 1937) Va emigrar
el 1885 a Puerto Rico on féu fortuna. Fundà l'empresa mallorquina
Frío
Balear. Durant la II República va ser el president d'Esquerra Republicana
Balear a Sóller. Es casà amb una germana de
Maria Mayol.
Vitorejar els avions republicans, negar-se a
donar doblers per a la compra d'avions per el feixistes, fer un brindis a
favor de Rússia Roja o parlar en contra del Moviment varen ser algunes de
les acusacions de què fou objecte la familia Marquès; foren detinguts i
jutjats per un Consell de Guerra. Bernat Marquès, Catalina Mayol, la seva
dona, i els fills
Maria Lluïsa, Joana, Catalina, Bernat i Josep foren
condemnats a mort. La revisió de la condemna certificà la pena de mort de
Bernat mentre que la seva esposa i els cinc fills quedaren condemnats entre
3 u 5 anys de reclusió. Finalment, l'any 1940 pogueren sortir de la presó.
Albert Herranz Hammer / Joana Maria Roque
Company
La Segona República a Mallorca
Jeanne Marquès / Un caracter ferm
Memoria Civil,
núm. 40, Baleares, 5 octubre 1986
Llorenç Capellà
Llorenç Roses i Bernat Marquès: Els judicis a la
burguesia mallorquina
Memoria Civil,
núm. 40, Baleares, 5 octubre 1986
|