Trenta-sis anys. Casat. Era taxista de professió i no pertanyia a cap partit polític. La seva falta? Va col·laborar en la fuita del seu germà Miquel, regidor socialista de l'Ajuntament. Dia vuit de desembre del trenta-sis, a la matinada, una barca de bou, aparentment ocupada per pescadors, salpava rumb a Menorca. Els noms dels ocupants formaven part de les llistes dels perseguits. Eren Jaume Bestard, Joan Parets, Ignasi Ferretjans, un dels germans Marcelino, un patró de pesca del qual no he pogut saber el nom, i Miquel Navarro. Aquest home, Miquel Navarro, s'havia mantingut amagat deu o quinze dies dins la cotxeria del seu germà i tot i que per una escala interior el pujaren a la casa, la fosca i la humitat havien malmès un xic la seva salut. La barca de bou però, després de protaginitzar innombrables peripècies, atracà a Ciutadella. En canvi Bartomeu Navarro, home apolític, dia quatre de gener del trenta-set, a les deu del vespre, era detingut a ca seva per membres de la policia. Havien de complir uns requisists rutinaris, li digueren. L'empresonaren a la comissaria de la Plaça de Santa Magdalena i la nit del set al vuit l'assassinaren a Son Coletes, encara que m'imagín que l'indret escollit fou un de més proper: la Creu de Porreres. Amb ell moriren el germà de Marcelino, que també havia exposat la seva vida per salvar la del germà perseguit.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg. 119