Palma 1895 - Ciutat de Mèxic 1989) Polític. Milità en el Partit Socialista Obrer Espanyol -PSOE- i, el 1921, era el director d'El Obrero Balear. Aquest mateix any, s'escindi del PSOE per fundar l'Agrupació Comunista de Palma del Partit Comunista Obrer. El 1923, a causa de la repressió de la dictadura de Primo de Rivera, s'instalà a Barcelona, on va viure amb nom fals i formà part de l'executiva de la Federació Comunista Catalano-Balear. El 1926, va abandonar la militància comunista i va tornar a Palma. Ingressà a la societat de picapedrers El Treball, i, el 1927, reorganitza l'entitat obrera Salut i Cultura. El 1928, es reincorporà al PSOE. Durant la II República, fou un dels principals dirigents socialistes de Mallorca i un dels aspirants més qualificats per succeir Llorenç Bisbal al capdavant del socialisme illenc. Fou regidor (abril del 1931 - octubre del 1934) i tinent de batle (octubre del 1935 - juliol del 1936) de l'Ajuntament de Palma. El 1932, es va encarregar de realitzar la primera campanya de propaganda socialista a Eivissa. Fou nomenat president de la Unió General de Treballadors -UGT- a Balears, en el Xè congrés d'aquest sindicat (1935). Quan esclatà la Guerra Civil, ocupava accidentalment la batlía de Palma a causa de la malaltía del batle titular, Emili Darder. Aconseguí d'amagar-se i, el desembre del 1936, va fugir de Mallorca. S'instal·là a Barcelona, on col·laborà amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya -PSUC-, va intentar de reorganitzar el socialisme mallorquí i presidí l'Agrupació de Socialistes de Balears a Catalunya. També fou un dels principals redactors del Sumplemento de El Obrero Balear (1937). Mentrestant, a Palma, fou condemnat a mort en rebel·lía per un consell de guerra, i després de passar per un camp de concentració francès, fixà la seva residència a Ciutat de Mèxic, des d'on continuà militant en el PSOE, i només tornà a Palma durant alguns mesos del 1986 (AN)

 

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol.  5,  pàg. 285

Abril de 1932: drets, d'esquerra a dreta: Jaume Bauzà Far, Jaume Rebassa, Alexandre Jaume, Ignasi Ferretjans, Josep Porta, Joan Monserrat Parets, Jaume Garcia, Vicenç Roig, Vicenç Tejada, asseguts: Tomàs Renteria, Francesc Julià, Gabriel Alomar, Lloren Bisbal i Antoni Pou

.

Ignasi Ferretjans

Memoria Civil, núm. 15, Baleares, 13 abril 1986

Jaume Pomar

 

	IGNASI FERRETJANS  o la lluita pel socialisme Llorenç Capellà
El moviment obrer a Mallorca   Pere Gabriel i Sirvent   Curial - Lavínia  Barcelona, 1972	La Guerra Civil a Mallorca Josep Massot i Muntaner   Publicacions de l'Abadia de Monserrat,   Barcelona, 1976	Un segle de lluita sindical  HISTÒRIA de la UGT a les Illes Balears Albert Comas, Joan  Huguet, Manel Santana Edicions Documenta Balear    Palma, 2004	La Segona República a Mallorca Albert Herranz / Joana Maria Roque

" ... El 17 de diciembre (1936), tras dos noches y dos días de navegación lograban entrar en el puerto de Ciutadela ocho huídos de Mallorca entre los que se hallaba Ignacio Ferretjans, destacado militante socialista, primer teniente de alcalde del Ayuntamiento de Palma, quien el 18 de julio desempeñaba la alcaldía por enfermedad del alcalde señor Darder.

Sergún su hermano Sebastián Ferretjans, en declaración recogida por A. Schalekamp en su libro Mallorca any 1936, los falangistas habían alzado en la plaza de Cort un patíbulo para ejecutar a Ignacio. Éste, que halló cobijo en el domicilio de un sargento de carabineros amigo, tras dejarse crecer la barba y el bigote, disfrazado con un uniforme de aquella Arma que su protector le prestara, pudo al fin abandonar el puerto de Palma junto con otros fugitivos, En lo que se equivoca Sebastián Ferretjans -o bien se trata de un error en la transcripción - es en la fecha del 25 de diciembre o sea del día de Navidad cuando es notorio que llegaron ocho días antes, pues, Justicia Social y a dio la noticia el 18 y el 19 publicó una información titulada Ferretjans en Menorca, con detalles de su llegada.

Mantuve con Ignacio Ferretjans una estrecha amistad iniciada en ocasión de su viaje a nuestra ciudad junto con otros delegados obreros cuando en 1932 se celebró el VII Congreso Regional de UGT de Baleares. Dicha amistad se incrementó y afianzó durante la guerra, pues aunque a poco de su llegada a Mahón marchó a Barcelona para dedicarse a importantes tareas, una de ellas la reaparición del periódico El Obrero Balear hizo frecuentes viajes a nuestra ciudad tomando parte en actos públicos. Coincidíamos plenamente en nuestros puntos de vista y siempre me tuvo al corriente de la situación de la guerra y de la desastrosa política de las llamadas democracias europeas. Era muy amigo de Prieto por lo que dispuso de información de primera mano y de la mayor garantía. Terminada la lucha se exilió a México donde se casó en segundas nupcias, pues su esposa mallorquina había fallecido.

En su casa de la capital azteca conservó, intacta, la habitación donde vivió Indalecio Prieto quien, dos años antes de su muerte, quedóse ciego, Ignacio y sus esposa le cuidaron hasta sus últimos momentos.

En 1982 sintiendo nostalgia de su tierra natal, Ferretjans vino a Mallorca donde permaneció unos meses pero, al darse cuenta de la transformación ideológica operada en el partido socialista, regresó a México dolido y disgustado, falleciendo en aquel país."

La guerra civil, en Menorca 1936 - 1939

Relato de un testigo

Deseado Mercadal Bagur

Maó, 1994, pàgs. 109 - 110

fideus/