(Palma 1895 - Ciutat de Mèxic 1989) Polític.
Milità en el
Partit Socialista Obrer Espanyol -PSOE- i, el 1921, era el director d'El
Obrero Balear. Aquest mateix any, s'escindi del
PSOE
per fundar l'Agrupació Comunista de Palma del
Partit Comunista Obrer. El
1923, a causa de la repressió de la dictadura de
Primo de Rivera, s'instalà
a Barcelona, on va viure amb nom fals i formà part de l'executiva de la
Federació Comunista Catalano-Balear. El 1926, va abandonar la militància
comunista i va tornar a Palma. Ingressà a la societat de picapedrers
El
Treball, i, el 1927, reorganitza l'entitat obrera
Salut i Cultura. El 1928,
es reincorporà al
PSOE.
Durant la II República, fou un dels principals dirigents socialistes de
Mallorca i un dels aspirants més qualificats per succeir
Llorenç Bisbal al capdavant
del socialisme illenc. Fou regidor (abril del 1931 - octubre del 1934) i
tinent de batle (octubre del 1935 - juliol del 1936) de l'Ajuntament de
Palma. El 1932, es va encarregar de realitzar la primera campanya de
propaganda socialista a Eivissa. Fou nomenat president de la
Unió General
de Treballadors -UGT-
a Balears, en el Xè congrés d'aquest sindicat (1935). Quan esclatà la Guerra
Civil, ocupava accidentalment la batlía de Palma a causa de la malaltía del
batle titular, Emili
Darder. Aconseguí d'amagar-se i, el desembre del 1936, va fugir de
Mallorca. S'instal·là a Barcelona, on col·laborà amb el
Partit Socialista
Unificat de Catalunya -PSUC-, va intentar de reorganitzar el socialisme
mallorquí i presidí l'Agrupació de Socialistes de Balears a Catalunya. També
fou un dels principals redactors del Sumplemento de
El Obrero Balear (1937). Mentrestant, a Palma, fou condemnat a mort en rebel·lía per un
consell de guerra, i després de passar per un camp de concentració francès,
fixà la seva residència a Ciutat de Mèxic, des d'on continuà militant en el
PSOE,
i només tornà a Palma durant alguns mesos del 1986 (AN)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 5, pàg. 285
| |
 |
|
| |
Abril de 1932: drets,
d'esquerra a dreta: Jaume
Bauzà Far, Jaume
Rebassa,
Alexandre Jaume, Ignasi Ferretjans, Josep Porta,
Joan Monserrat Parets,
Jaume Garcia,
Vicenç Roig, Vicenç Tejada,
asseguts:
Tomàs Renteria,
Francesc Julià,
Gabriel Alomar,
Lloren Bisbal i
Antoni Pou |
|
| |
 |
|
| |
 |
|
| |
Ignasi Ferretjans retornà a Palma
el 1982, a la fotografía compareix parlant amb l' històric socialista
alaroner
Gabriel Juan Mas |
|
Ignasi Ferretjans
Memoria Civil, núm.
15, Baleares, 13 abril 1986
Jaume Pomar
| |
IGNASI FERRETJANS
o la lluita pel socialisme
Llorenç Capellà
|
|
 |
 |
 |
 |
|
El moviment obrer a
Mallorca Pere Gabriel i Sirvent
Curial - Lavínia
Barcelona, 1972 |
La Guerra Civil a
Mallorca Josep Massot i Muntaner
Publicacions de l'Abadia de Monserrat,
Barcelona, 1976
|
Un segle de lluita sindical
HISTÒRIA de la UGT a les Illes Balears
Albert Comas, Joan Huguet, Manel Santana
Edicions Documenta Balear
Palma, 2004 |
La Segona República a
Mallorca
Albert Herranz / Joana Maria Roque
|
|
" ... El 17 de diciembre (1936), tras dos noches y dos
días de navegación lograban entrar en el puerto de Ciutadela ocho huídos
de Mallorca entre los que se hallaba Ignacio Ferretjans, destacado
militante socialista, primer teniente de alcalde del Ayuntamiento de
Palma, quien el 18 de julio desempeñaba la alcaldía por enfermedad del
alcalde señor Darder.
Sergún su hermano Sebastián Ferretjans, en declaración
recogida por A. Schalekamp en su
libro
Mallorca any 1936, los
falangistas habían alzado en la plaza de Cort un patíbulo para ejecutar
a Ignacio. Éste, que halló cobijo en el domicilio de un sargento de
carabineros amigo, tras dejarse crecer la barba y el bigote, disfrazado
con un uniforme de aquella Arma que su protector le prestara, pudo al
fin abandonar el puerto de Palma junto con otros fugitivos, En lo que se
equivoca Sebastián Ferretjans -o bien se trata de un error en la
transcripción - es en la fecha del 25 de diciembre o sea del día de
Navidad cuando es notorio que llegaron ocho días antes, pues,
Justicia
Social
y a dio la noticia el 18 y el 19 publicó una
información titulada
Ferretjans en Menorca, con detalles de su llegada.
Mantuve con Ignacio Ferretjans una estrecha amistad
iniciada en ocasión de su viaje a nuestra ciudad junto con otros
delegados obreros cuando en 1932 se celebró el
VII Congreso Regional de
UGT
de Baleares. Dicha amistad se incrementó y afianzó durante la
guerra, pues aunque a poco de su llegada a Mahón marchó a Barcelona para
dedicarse a importantes tareas, una de ellas la reaparición del periódico
El Obrero Balear hizo frecuentes viajes a nuestra ciudad
tomando parte en actos públicos. Coincidíamos plenamente en nuestros
puntos de vista y siempre me tuvo al corriente de la situación de la
guerra y de la desastrosa política de las llamadas democracias europeas.
Era muy amigo de Prieto por lo que dispuso de información de primera
mano y de la mayor garantía. Terminada la lucha se exilió a México donde
se casó en segundas nupcias, pues su esposa mallorquina había fallecido.
En su casa de la capital azteca conservó, intacta, la
habitación donde vivió
Indalecio Prieto quien, dos años antes de su
muerte, quedóse ciego, Ignacio y sus esposa le cuidaron hasta sus
últimos momentos.
En 1982 sintiendo nostalgia de su tierra natal,
Ferretjans vino a Mallorca donde permaneció unos meses pero, al darse
cuenta de la transformación ideológica operada en el partido socialista,
regresó a México dolido y disgustado, falleciendo en aquel país."
La guerra civil, en Menorca 1936 -
1939
Relato de un testigo
Deseado Mercadal Bagur
Maó, 1994, pàgs. 109 - 110
|
|
