Antoni Pons Melià dòna l'aspecte d'esser un honest
oficinista, que s'ha passat mitja vida tot fent camí del treball a casa i
viceversa. Els cabells blancs, el somriure irònic, als setanta anys és un
trebolí de vitalitat. Jo el mir i l'escolt. Es cert -pens- que una guerra
modifica el destí dels homes i si calen exemples mai no en tindré al meu
abast cap altre de més escaient que el que m'ofereix el meu interlocutor.
Soldat a Maó, va intervenir en el desembarc de Mallorca sota el comandament
de Bayo, acabà la guerra civil amb el grau de tinent, i començà un llarg
peregrinatge pels camps de concentració de França, fins a allistar-se primer
al maquis francés i després a l'espanyol. L'empaitaren el vint-i-cinc de
novembre del quaranta-quatre prop de Torres de Alcanada, no sense haver-li
clavat, prèviament, un tret a un peu. I llavors inicià l'estança inacabable
a les presons espanyoles, que durà fins a juliol del cinquanta-quatre. El
dia vint-i-dos, concretament, recuperà la llibertat, aquest home, que mai no
havia estat afiliat a cap formació política.
Antoni Pons Melià
Memoria Civil, núm. 50,
Baleares, 14 diciembre 1986
Llorenç Capellà
fideus