Antoni Pons Melià dòna l'aspecte d'esser un honest oficinista, que s'ha passat mitja vida tot fent camí del treball a casa i viceversa. Els cabells blancs, el somriure irònic, als setanta anys és un trebolí de vitalitat. Jo el mir i l'escolt. Es cert -pens- que una guerra modifica el destí dels homes i si calen exemples mai no en tindré al meu abast cap altre de més escaient que el que m'ofereix el meu interlocutor. Soldat a Maó, va intervenir en el desembarc de Mallorca sota el comandament de Bayo, acabà la guerra civil amb el grau de tinent, i començà un llarg peregrinatge pels camps de concentració de França, fins a allistar-se primer al maquis francés i després a l'espanyol. L'empaitaren el vint-i-cinc de novembre del quaranta-quatre prop de Torres de Alcanada, no sense haver-li clavat, prèviament, un tret a un peu. I llavors inicià l'estança inacabable a les presons espanyoles, que durà fins a juliol del cinquanta-quatre. El dia vint-i-dos, concretament, recuperà la llibertat, aquest home, que mai no havia estat afiliat a cap formació política.

Antoni Pons Melià

Llorenç Capellà