Pierre-Joseph Proudhon (15 de gener de 1809, Besançon, França – 19 de gener de 1865, Passy, França) fou un dels pares de l'anarquisme modern.

Actiu combatent contra el poder i l'Estat, Proudhon fou un dels màxims ideòlegs dels nous socialismes que succeïren els corrents historiogràficament anomenats de "socialisme utòpic". Ensems amb Karl Marx –amb el qual tingué en un principi una ferma amistat que derivà en una forta rivalitat personal i política– s'encarregà d'establir els fonaments d'una de les dues branques del socialisme de la segona meitat del segle XIX: l'anarquisme. Justament, fou el primer pensador llibertari que emprà aquest terme per a definir un ideari socialista concret. Les bases de l'antiestatisme, el federalisme social (a partir del principi federatiu) i el mutualisme aparegueren en Proudhon. Sintetitzen la visió col·lectivista de l'anarquisme, que compartí, en certa manera, amb Mikhaïl Bakunin, l'altre gran pensador i activista anarquista del moment.

Proudhon segons Gustave Courbet (1865)

En afirmar el mutualisme, Proudhon concep un sistema molt particular, allunyat del comunisme fourierista i del terme col·lectivisme en si, del qual recelava, per bé que tradicionalment hom considera Proudhon en la línia de l'anarcocol·lectivisme. La idea de mutualisme proudhonià es lliga a la seva concepció de la propietat, encunyada principalment a Qu'est ce que la propriété? (1840). En aquesta obra primerenca, l'autor descriu una complexa semblança d'una "propietat federativa". Formalment, Proudhon s'oposa a la propietat comuna i col·lectiva, de la mateixa manera que s'oposa a la propietat privada. L'autora trotskysta Annie Kriegel ha definit la idea de la propietat proudhoniana com una "copropietat de mà comuna" (Kriegel, 1968: 39), que fóra a l'essència del seu mutualisme. Aquesta idea tan singular i particular de propietat fou el blanc de les crítiques de Karl Marx, que l’acusava d’«utopista petitburgès» (Gurvitch, 1965: 53)

Obres

• Qu'est ce que la propriété? Ou recherches sur le principe du droit et du gouvernement (1840)
• Avertissement aux propriétaires (1841)
• Système des contradictions économiques ou Philosophie de la misère (1846)
• Solution du problème social (1848)
• Les Confessions d’un révolutionnaire pour servir à l’histoire de la Révolution de Février (1849)
• Idée générale de la révolution au XIXe siècle(1851)
• Le manuel du spéculateur à la bourse (1853)
• De la justice dans la révolution et dans l'Église. Nouveaux Principes de philosophie pratique (1858)
• La Guerre et la Paix (1861)
• Du principe Fédératif (1863)
• De la capacité politique des classes ouvrières (1865)
• Du principe de l'art et de sa destination sociale (1865)
• Théorie de la propriété (1866)
• Théorie du mouvement constitutionnel (1870)
• Correspondances (187
• Amory matrimonio) (1876)
• Política Unitaria

Bibliografia

• ANSART, P. et alii, Anarchistes et Proudhon: actes de la Journée d’ Proudhon, 19 octobre 1991. Paris: École des Hautes Études en Sciences
• ANSART, P., Proudhon Paris: Librairie Générale Française, 1984.
• DROZ, E., P.-J. Proudhon (1809-1865)  Paris: Librairie de «Pages Libres». 1909.
• GURVITCH, G., Proudhon; sa vie, son oeuvre, avec un exposé de sa philosophie  Paris: Presses Universitaires de France, 1965.
• KRIEGEL, A., Le pain et les roses: jalons pour une histoire des socialismes  Paris: Presses Universitaires de France, 1968.
• KRIEGEL, A., «Le syndicalisme révolutionnaire et Proudhon», dins BANCAL, J.; GUÉRIN D.; GURVITCH G. et alii, Actualité de Proudhon. Colloque des 24 et 25 novembre 1965. Bruxelles: Institut de Sociologie de l’Université Libre de Bruxelles, 1967.
• NETTLAU, M., Anarchismus von Proudhon zu Kropotkin: seine historische Entwicklung in den Jahren 1859-1880. Berlin: F. Jater, 1927.
• WOODCOCK, G., El Anarquismo. Historia de las ideas y movimientos libertarios. Barcelona: Ariel, 1979.
• WOODCOCK, G., Pierre-Joseph Proudhon, a biography. London: Routledge & Paul, 1956.