|
|
Josep Puig i Cadafalch
BIOGRAFIES TEMA: / CATALNISME |
||||||
|
|||||||
|
Josep Puig i Cadafalch (Mataró (Maresme), 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956). Fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1925) Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa Amatller (1898-1900) i la Casa de les Punxes (1903-1905). Especialista en art romànic de fama internacional i promotor de les excavacions d'Empúries a partir del 1908. Quan era estudiant va entrar al Centre Escolar Catalanista (1887). Allà va començar a formar part del grup la Renaixença, treballant a Mataró, la seva ciutat natal. Es doctorà en Ciències Físiques i Matemàtiques el 1889, i el 1891 va acabar els seus estudis d'arquitectura a Barcelona. Es va casar en 1910 amb Àngels Macià i Monserdà, filla de l'escriptora feminista Dolors Monserdà de Macià. Va morir a Barcelona el 23 de desembre de 1956). Activitat docent Va ser nomenat professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1901-1902), on va desenvolupar les seves qualitats com a arquitecte i on va tenir com a alumne a Joaquim Raspall. També va impartir classes a l'universitat de la Sorbona (1925), Harvard i Cornell (1926) i a l'Institut d'Art et Archéologie de París (1930). Presentà comunicacions al Congrés Arqueològic de França a Carcassona-Perpinyà (1906), als internacionals d'història de l'art de París (1921) i Roma (1922) i als d'estudis bizantins de Bucarest (1924) i Belgrad (1927). Va estar nomenat Doctor honoris causa per les universitats de Friburg (1923), París (1930) i Toulouse (1949). Trajectòria políticaParticipà en la I Assemblea de la Unió Catalanista de Manresa (1892), pertangué a la Lliga de Catalunya i col·laborà a "La Renaixença" i al setmanari "La Veu de Catalunya", i fou un dels fundadors del diari del mateix nom, al qual contribuí, els primers anys, amb articles molt contundents. Cofundador de la Lliga Regionalista (1901), fou membre del seu Comitè d'Acció Política. En 1905 publica un article a La Veu de Catalunya que sota el títol A votar! Per l’Exposició Universal, no només demanava el vot per al seu partit, sinò que proposava la realització d'una exposició com la de Barcelona de 1888. Aquesta idea, basada en la modernitat que aportava la implantació de l'electricitat, és va materialitzar en l'Exposició Internacional de 1929 a Barcelona. Es elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (1901-1906). Posteriorment és elegit diputat a les Corts per Solidaritat catalana (1907-1909) i al 1913 diputat provincial al Congrés de Diputats. El 1917 fou nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya en substitució del finat Enric Prat de la Riba, creant escoles i institucions culturals, afavorint una millora de la infraestructura i de l'explotació agrària a Catalunya. Va ocupar el càrrec fins que el general Primo de Rivera, durant la dictadura militar, dissolgué la Mancomunitat (20 de març de 1925) i intentà desfer-ne l'obra política i cultural. Puig i Cadafalch conscient de les posibles represàlies polítiques de la dictadura, va amagar tot el seu arxiu personal amb documents de la Mancomunitat, de Prat de la Riba i del seu treball com a arquitecte en una doble paret a casa seva. En 2003, 80 anys més tard, varen ser descoberts per la família i, després d'una llarga negociació, venuts a la Generalitat de Catalunya.[1] Va estar exil·liat a França entre 1936 i 1942, i al seu retorn no va poder exercir d'arquitecte[2]. Activitat com arquitecte
UrbanistaEntre els anys 1892 i 1896 va ser arquitecte municipal de Mataró, desenvolupant la xarxa de clavegueram, la restauració de la creu de terme i treballant en l'edifici del Rengle (el mercat cobert). A Barcelona, com a urbanista projectà l'enllaç de la Via Laietana amb el nucli antic de Barcelona al sector de la capella de Santa Àgata (1914) i l'agençament de la Plaça de Catalunya (1923), que dugué a terme l'ajuntament de l'època de Primo de Rivera amb alteracions importants. Restaurà les esglésies de Sant Martí Sarroca (1906) i de Sant Joan de les Abadesses. Deixeble de Domènech i Montaner, va viure el final del modernisme i el principi del Noucentisme. Té diverses etapes diferenciades: ModernismeLa primera etapa com arquitecte propi, l'època rosa (Modernisme) agafa com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i busca la seva inspiració amb models nòrdics. Treballa a Mataró i Argentona, la vila on estiuejava. L'obra vista combinada amb rajola i forja defineixen el seu estil arquitectònic. En aquesta etapa destaquen la Casa Martí (1896), la casa Amatller (1898-1900) la Casa de les Punxes (1905)). També destaca en aquesta època l'arquitectura industrial: primera fàbrica Casaramona (Barcelona), granja Terrades (Seva) o la fàbrica Carbonell Sussagna (Canet de Mar). RacionalismeLa segona etapa de la seva arquitectura es coneix com l'època blanca (Racionalisme) que correspon als gustos de la nova èlit burgesa, pràctica i ordenada. Hi pertany la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Pere Company. NeoclassicismeLa tercera etapa és l'època groga (Monumentalisme). Es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de 1929 a Barcelona, on va ser el primer arquitecte. Aquesta època està caracteritzada pel monumentalisme i el neoclàssic, el color groc de les façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús. Va projectar la Casa Pich i Pon inspirant-se en l'arquitecte americà Louis Sullivan. HistoriadorVa ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i el 1942 va ser nomenat president de l'Institut d'Estudis Catalans, presidència que va ocupar fins a la seva mort el 1956. Va desenvolupar una enorme activitat com a historiador de l'art, especialment de l'art romànic, publicant:
Referències externes
Bibliografia
Enllaços externs
|
|||||||
