(Palma 1826 - 1872) Polític. Era propietari d'un magatzem de farina. Fou un dels dirigents del Partit Demòcrata i un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca. El 1852, creà a Palma el Centre Instructiu, de caràcter republicà. El 1854, durant el Bienni Progresista, fou regidor de l'Ajuntament de Palma. Des d'aquest càrrec intentà redimir en metàl·lic els soldats que havien de fer el servei militar. Fou redactor d'El Iris del Pueblo (1855). Entre 1856 i 1868, mantengué en la clandestinitat una societat democràtica. El 1866, fou redactor d'El Porvenir. Després de la Revolució de Setembre de 1868, era membre de la Junta Provisional de Govern de les Balears i de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears. A més, féu part del consistori de l'Ajuntament de Palma, de la Diputació Provincial de Balears i de la Junta de Primer Ensenyament de Palma. A partir de 1869, fou president del Comitè Balear del Partit Republicà i director de la segona època d'El Iris del Pueblo. El gener d'aquell mateix any, fou candidat a les eleccions generals pel Partit Republicà Demòcrata Federal de Balears i obtengué 8.645 vots, però no fou elegit. A més, va esser comandant de la Milícia Ciutadana de Palma (1869-72)- El 1871, fou elegit diputat provincial per Palma. Publicà La Cuestión Religiosa (1869)- El seu enterrament (febrer de 1872) va esser el primer de caràcter laic que es va celebrar a la ciutat i congregà una de les manifestacions més nombroses que hi va haver a Palma en el s.XIX. El partit Republicà Federal acordà erigir un monument a la seva memòria en el cementiri per subscripció popular, però l'oposició de l'Església i el canvi de règim (1874) ho impediren. El febrer de 1873, l'Ajuntament de Palma organitzà una manifestació en la seva memòria, en la qual participaren republicans i progressistes de tota l'Illa. Té un carrer dedicat a Palma, al barri de Santa Catalina. (AM)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 14  pàg. 125

 

MIQUEL QUETGLAS BAUÇÀ

Miquel Quetglas Bauçà fou allò que diriem ara un home representatiu en aquell segon adveniment de l'estat pla, conseqüència i fruit de les idees de 1848: l'home que arribà a un cert nivell intel·lectual amb la innocent coqueteria de fer-se el proletari, tot i sortir de files més o menys patronals i burgueses. Amos de petites indústries, mestres de taller, perits de comerç assumiren llavors la representació obrera i dugueren la veu d'un "quart estat", que començava a trepitjar els talons al tercer, sorgit el 1789. Aquesta neutralitat, més que idees i aspiracions concretes, oferia una mescladissa de totes les declaracions sentimentals i de tots els anhels de redempció sorgits a l'empara de l'apostolat laic d'aquelles dates, des del saint-simonisme fins a les Paraules d'un creient de Lamennais i els fullets de Proudhon. Un exclaustrat de 1835, el senyor Jeroni Bibiloni, professor d'humanitats castellanes en el primer Institut Balear i mestre de quasi tota aquella generació liberal de Mallorca, havia representat ja, vint anys abans, aquell vague lirisme socialista i neocristià, i va esser a punt d'excedir els límits de l'apostasia en algun opuscle que rectificà després. I en Quetgles s'adverteix la persistència dels matgeix ferment, revivat pels progressos de la lluita i les seves noves fases.

Miquel dels Sants Oliver, Treinta años de provincia [Traducció: GEM]

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 14  pàg. 125

 

fideus

---