Li deien En Sales. Quaranta-tres anys. Casat. Pertanyia a Esquerra Republicana i era tinent de batle. Regentava un comerç de drogueria. Havia estat a l'Argentina i, al retorn, gaudia d'una posició més o manco folgaga. Quan el detingueren, el mes d'agost del trenta-sis, realitzava gestions per refugiar-se en un Consolat. Va trigar una mica a amagar-se i el detingueren. No obstant això, encara intentaria salvar-se d'una manera pel·liculesca. I com sempre sol succeir en aquests casos, l'intent resultà fallit. Convingué amb una falangista que, en veure'l posar el dit a la metralladora, es tiraria en terra i les bales no el feririen. Després, el falangista, s'enginyaria per rescatar-lo del munt de carn morta. Però un sacerdot que, moments abans, havia ajudat el reus a ben morir, s'hi apropà tenint cura de no tacar la sotana de sang i li esclatà el cervell d'un tret.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg. 140

 

 

fideus

---