|
|
Onésimo
Redondo Ortega
BIOGRAFIES TEMA: / FEIXISME |
|||||
|
||||||
|
Onésimo Redondo Ortega (Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de Onésimo, Valladolid, 16 de febrer de 1905-Labajos, Segòvia, 24 de juliol de 1936) va ser un dirigent nacionalsindicalista espanyol, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a Falange Española de las JONS) (11 de febrer de 1934). Durant el règim franquista se li va conèixer com a "cabdill de Castella". Va néixer en una família de propietaris agrícoles. Va estudiar batxillerat a Valladolid. Va obtenir per oposició una plaça d'administratiu a la Delegació d'Hisenda de Salamanca, i a la universitat d'aquesta ciutat es va llicenciar en Dret el 1926. Després d'acabar els seus estudis universitaris, es va traslladar de nou a Valladolid per a preparar l'oposició al cos d'Advocats de l'Estat, a la qual es va presentar a l'any següent, encara que sense èxit. En 1927, gràcies a la mediació d'Ángel Herrera Oria, director del periòdic catòlic El Debate, va obtenir una plaça com lector d'espanyol a la Universitat de Mannheim, a Alemanya. És possible que aquesta estada a Alemanya tingués importància en la seva futura carrera política, ja que en aquells dies el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys estava experimentant un fort creixement. A l'octubre de 1928 va tornar a Espanya. Va iniciar la seva carrera política com a líder del Sindicat de Conreadors de Remolatxa de Castella la Vella, o Sindicat Remolatxer. En 1929 va complir el seu servei militar a Valladolid. Durant aquesta època va conèixer a Mercedes Sanz Bachiller, amb la que es va casar el 12 de febrer de 1931. Inicialment vinculat al moviment d'Acción Católica, es va distanciar d'aquesta organització, que considerava ancorada en el liberalisme burgès. Després de la proclamació de la II República, va fundar, a l'agost de 1931, un grup polític denominat Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica, que rebutjava el sistema democràtic i propugnava l'acció directa com a mitjà per a la conquesta del poder. Poc abans, el juny del mateix any, havia fundat la revista que seria el principal òrgan d'expressió del seu moviment, Libertad, en la que va signar atacs al marxisme, als jueus i al capitalisme burgès, i va expressar la seva admiració pels règims feixistes europeus.
El novembre d'aquest mateix any, la seva organització es va fondre amb la que liderava Ramiro Ledesma Ramos, editor de la revista La Conquista del Estado. Resultat d'aquesta fusió van ser les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), que van adoptar com emblema el jou i les fletxes que antany eren l'anagrama dels Reis Catòlics. Les JONS, els estatuts de les quals es van aprovar oficialment el 30 de novembre, estaven dirigides per un Triumvirat Central, format per Onésimo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jiménez (més endavant substituït per Antonio Bermúdez Cañete). L'objectiu d'aquest nou partit, declaradament antimarxista, és la creació de l'Estat Nacionalsindicalista, de caràcter totalitari. Com a mètode d'acció propugnaven l'acció directa, i rebutjaven el sistema electoral, per considerar-lo "liberal-burgès" i corrupte. Encara que Redondo havia estat abans, en la seva època d'Acción Catòlica, partidari de la monarquia, el 1931 no s'oposava a la república com a forma de l'estat. L'òrgan principal del partit continua sent la revista Libertad, en el qual, per aquestes dates, Rodó va publicar una traducció comentada del famós libel antisemita Protocols dels savis de Sió. El 1932 va prendre part en la fracassada revolta del general Sanjurjo. Per a evitar ser detingut, va creuar la frontera i es va exiliar a Portugal, primer a Curia i després an Porto. Des de l'exili va impulsar la publicació d'un nou setmanari nacionalsindicalista, Igualdad, que va aparèixer el 14 de novembre de 1932, i al que Redondo va enviar des del seu exili portuguès nombrosos articles polítics. A l'abril de 1933 va crear, juntament amb Ledesma Ramos, una nova revista, J.O.N.S., com òrgan del seu partit. A l'octubre va tornar a Espanya i va tornar a instal·lar-se a Valladolid. Va decidir presentar-se candidat a les eleccions legislatives de el 19 de novembre de 1933, però a última hora va retirar la seva candidatura per a evitar perjudicar a la dreta de la CEDA. El 24 de març de 1934, en un acte celebrat en el Teatre Calderón de Valladolid, les J.O.N.S. es van fusionar amb Falange Española, el partit de José Antonio Primo de Rivera. El nou partit, Falange Española de les JONS, va quedar sota la direcció de José Antonio Primo de Rivera, Ramiro Ledesma i Julio Ruiz de Alda, amb la qual cosa Redondo va passar a un segon pla. Quan en 1935 Ramiro Ledesma Ramos es va separar del nou partit, Redondo va optar per romandre a Falange. El 19 de març de 1936 va ser detingut a Valladolid. Durant la seva reclusió va romandre en contacte epistolar amb el líder del seu partit, José Antonio Primo de Rivera, també empresonat. El 25 de juny va ser traslladat a la presó d'Àvila, de la qual va ser alliberat el 18 de juliol pels militars revoltats en començar la Guerra Civil Espanyola. Es va dirigir a Valladolid, on es va posar al capdavant d'un grup armat de falangistes que va marxar cap a Madrid i va combatre a l' Alto de los Leones. El dia 24 de juliol, Onésimo, amb dos companys de partit, va arribar en automòbil al poble de Labajos, que creia zona nacional, i va morir en una emboscada de les tropes republicanes. Segons sembla, va identificar erròniament com a falangistes militants anarquistes de la CNT per la semblança de les seves banderes, i va morir crivellat. El règim franquista el va convertir en un dels "màrtirs de la Croada". Avui està bastant oblidat, i només és recordat per alguns militants d'extrema dreta. Al lloc de la seva mort, a Labajos, existeix un monument commemoratiu en el qual els militants de Falange fan cada any una ofrena floral. La seva vídua, Mercedes Sanz Bachiller, seria la fundadora, a l'octubre de 1936, de l'Auxili d'Hivern (després dit Auxili Social), organització benèfica integrada en el partit falangista que va arribar a tenir una gran rellevància en els primers temps del franquisme. Va existir certa rivalitat entre l'Auxili Social i la Secció Femenina, dirigida per la germana de José Antonio, Pilar Primo de Rivera. Escrits
Enllaços externs
|
||||||
