Tenia prop de quaranta anysi treballava de picapedrer. No demostrava apassionament per cap tendència política determinada. Fou la víctima d'una frivolitat. Asseguren que pescava sobre unes roques i que va caure a les aigües. Prop d'allí hi havia una caseta des de la qual vigilaven la presència de vaixells o de barques. L'horabaixa era tranquil·la i l'ensopiment dominava el dos guaites. Un diu a l'altre: Mira, En Roqueta. L'altre contesta: D'aquesta distància tindria collons de ferir-lo. I torna a dir el primer: Vaja, no ho crec. Havien de parlar i parlaven. No sé quin temps parlaren. En Roqueta seguia allí, la seva figura retallada enmig de l'horitzó. Sonà un tret i caigué a l'aigua. Així ho conten. I conten que l'endemà l'enterraren en una platgeta anomenada Es Caló d'En Suau.
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàgs. 148 - 149