CAPDEPERA / La fornada dels capells de palma

Memoria Civil, núm. 35, Baleares, 31 agosto 1986

Damià Quetglas

A darreries del segle XIX arribà a aquest racó de l’illa, on els dies clars permeten veure l’illa germana de Menorca, un felanitzar casat a Menorca. Tenia d’especial una cultura poc comuna i una religió diferenta. Feu proselitisme –o apostolat, com es digui- de l’església evangelista que havia après dels resabis anglesos que havia conegut a Menorca. Però, sobretot desenvolupà una tasca d’ensenyament, que, quan els gabellins anaven al servei militar ocupaven sempre llocs de responsabilitat tan inusual era que la gent sabes llegir i escriure.

Aquest prestigi pres per l’església protestant, féu que una certa tolerància banyàs la comunitat gavellina a tots els nivells i féu despertar l’enginy d’una gent que malvivia d’un treball agrícola a compte dels gran propietaris, el carbó produit a les sitges que els amplis alzinars de la contrada facilitaven i de l’obra de llatra.

Miquel Caldentey

Maria Vaquer

L’obra de llatra

A 1913, aquesta población crecuda a l’ombra d’un castell, més símbol de defensa exterior, que d’uns senyors davant del poble, un nadiu, Antoni Maria Alzina, introduí uns nous aires de renovació obrera: la unió feia la força. I organitzaren una societat obrera, una cooperativa de consum. Al mateix temps un mercader de porcs magres introduia un element econòmic dinamitzador, el contraban. I l’obra de llastra prenia una força comercial incomparable amb temps anteriors.

L’augment de la demanda d’obra de llastra féu que el comerciants adquirissin palma al nord d’Àfrica per vendre aquí, el mateix temps que un traginador d’aquests comerciants feia la volta per recollir la feina acabada. Ben aviat La Renovación obrera, va fer ill per la intromissió del grup de comerciants que obligaven a la gent a anar a comprar a ñes seves tendes amb el guany de l’obra a la fi de pagar la palma que ells mateixos venien. Així doncs passaren en poc temps a controlar tant els preus dels producte, com de la mà d’obra.

Els mateixos comerciants que havien exercit el poder polític durant la monarquia d’una manera caciquil esdeveniren republicans quan es proclamà la IIº República. Miquel Caldentey Creus fou elegit batle i estava unit al partir verguista. Però les inquietuds espirituals foren reencaminades per un grapat de matrimonis joves cap a la reivindicació social. Organitzaren una Agrupació Socialista a un local llogat al carrer de la Lluna. Allà anaven a fer feina tots. Els homes arreglaven els locals i les dones feien llatra, a la fi de canivar-la amb dadires i bastir un bon teatre. Aconseguiren comprar-ne unes 400, de catires. I un ràdio. També a les eleccions repetides del 30 de maig aconseguiren 4 regidors, que incomodaren als tot poderosos comerciants.

Moltes vegades les seves reunions acabaven en divertiments, montajes teatrals i organització de les més diverses activitats, en las quals la dona tenia una participación en peu d’igualtat. Un fugitiu de la política reciasta i belicista d’Alemanya instal·là una fàbrica de ràfia i teixits, al costat de la central eléctrica de Cala Rajada. I Las Estrellas, nom de la factoria de Kraushustik, donava feina a una trentena de dones de Capdepera.

Les repercusions de la revolución d’octubre

El primer de novembre, una parella de la Guàrdia Civil va detenir el propietari del bar Marin de Cala Rajada, Pere Antoni Massanet. Havia tingut una discusió a la barbaria en torn als fets revolucionaris i les responsabilitats de la repressió que se’n deriva. Fou detingut per “portador de notícies falses”,

La situación s’havia radicalitzat. Maria Vaquer, Magdalena Coll, Tomeu Gili, Miquel Serra i algun altre no deixaven d’escriure constants denúncies caciquils i crítiques a El Obrero Balear i al Foc-i-Fum i Antoni Domínguez a Nuestra Palabra. Las eleccions de 1936 foren rabioses. Només en March, com a candidat de dretes havia superat als candidats d’esquerres a les de 1933. El dia de les eleccions, ompliren la carretera de Cala Rajada de tatxetes per evitar que els senyors anessin a transpordars pescadors i gent de dreta, localitzada allà, per anar a votar. Per aquest fet van ser detinguts dos joves esquerrans i va haver-hi un enfrontament amb la Guàrdia Civil, parapetada rera el pou de la Creu, des d’on disparà alguns trets enlaire per disoldre el grup de protesta.

El Front Popular

La victòria del Front Popular, però, determinà que es nombràs una comissió gestora presidida per Miquel Julià Melis Pruna, membre d’Esquerra Republicana, L’acompanyaven en Jeroni Melción i el mateix Pere Antoni Massanet, aleshores batle pedani de Cala Rajada.

Quan les eleccions per a compromisaris a la fi d’elegir nou president de la República, el batle Julià va manar que tots els establiments públics es tanquessin. No ho féu l’església catòlica i el batle hi envià els carrabiners perquè així ho fessin cumplir.

Per aquest fet, el batle fou substituit per Pere Joan Casesnoves segon ordre del Governador. Mentre, en Joan Marcé havia organitzat dins el Centre de Dretes, a la plaça d’Orient, un grup de Falange que es dedicava a distribuir propaganda clandestina. El dia de Sant Joan, en sortí un amb camisa blava i a La Creu va haver-hi tocs. Així que les joventuts socialistes establiren un servei de vigilància nocturna, que avisà als carrabiners d’una expedición de falangistes cap a Ciutat aquell 18 de juliol. L’avortaren en primer cop, però el diumenge tornà a surtir.

El poble restà en una tensa tranquil·litat fins el dia de Sant Jaume. Jaume Alzina, president de l’Agrupació socialista, feia que s’adelantàs l’hora de posar en amrxa l’electricitat per poder escoltar la ràdio. I el més joves que encara feien guàrdia pels carrers s’entretenien escrivint amb badocs de magrana consignes per les parets.

Però arribaren els falangistes armats que feren llegir el ban de guerra al pregoner.

Una persecució implacable

Els falangistes van instalar-se al local de dretes a la plaça d’Orient. L’oli de ricí va omplir molts d’estòmags. Sobretot, d’esposes i familiars dels amagats, Antoni Flaquer Solleric, Esteban Gómez Quintero i els carrabiners foren els primers detinguts i traslladats a Manacor. Després anaren a detenir a Enric Domínguez, que estava a la seva finca amb el fill Nicolau. Sembla que es resistí i es lià a mambelletes amb l’escamot de falangistes. Aquesta resistència li costaria l’afusellament.

Serafí Nebot, dirigent socialista, aconseguí passar-se a les forces republicanes desembarcades. No trobar-lo motivà l’empressonament de la seva esposa Maria Vaquer i la mort del seu sogre Francesc Vaquer. Havia de passar-se amb Miquel Julià, qui es va perdre entre la fosca i els xiulos de bales. Tornà a caseva i el seu pare organista la fuga amb una barca dels escans de Sa Pedruscada. Partiren en Miquel Julià, en Tomeu Gili, en Sebastià Gaià … I un vaixell anglès havia fondejat a Cala Rajada per portar-se’n una nutrida part de la colònia extranjera.

El primer de setembre, una trentena d’homes foren avisats que acudissin a l’Ajuntament amb el càvec i la senalla per anar a fer trinxeres. Acabaren al Castell de Bellver. Foren coneguts per la fornada dels capells de palma.

Antònia Pascual

El terror

Quan es feu càrrec del comandament de la Falange local un guàrdia civil nadiu, que havia estat destinat a un poble de veïnat, les pallices als detinguts es multiplicarten. La gent era detinguda al mateix dipòsit municipal i començaren a aparèixer cadàvers. El reciner ara ja no tenia feina. Els mètodes d’aquest guàrdia vestita mb mono Blau a la manera del comte Rossi eren molt més expeditius. Diuren que va fer perdre la paraula a Francesc Terrassa.

Un bon dia explotà una llauna plena d’excrements al portal de l’església catòlica. Fou una bona excusa per acabar de detenir a totes les persones significades.