Cinquanta-nou anys. L'exercici de la seva professió, carrabiner, el portà a
Manacor. En aquest poble es jubilà i, en aquest poble, va quedar a viure.
Estava afiliat a Esquerra Republicana i feia de cobrador. La seva mort va
produir-se a Son Coletes, un dia de la segona quinzena d'agost del trenta-sis.
El seu fill, Andreu, incorporat a files, l'any quaranta fou destinat a Maó.
Un dia li tocà formar part d'un piquet d'ajusticiament. En el moment
d'acomp'lir-se la setència, la ràbia i la vergonya pogueren més que la
prudència i va adreçar-se al sacerdot que assistia al reu. "Escolti, em
podria rellevar del piquet? Em sembla matar mon pare". El confessor
pretengué no donar importància a la súplica. Contastà entre el paternalismo
i l'amenaça: "Siga, siga. No sea cosa que sea peor para usted".
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàg. 157
fideus