Li deien En Xinet. Quaranta-dos anys. Casat. Era metge i exercia el seu càrrec a Villafranca quan esclatà la revolta militar. Pertanyia a Esquerra Republicana. El nou de setembre del trenta-set, va ser sotmès a Consell de Guerra a l'Escola d'Arts i Oficis, juntament amb Miquel Capó i Bartomeu Estrany. Era un home d'empenta. El temps de judici va xiuxiejar a Estrany: A noltros ja mos poden jutjar, Tomeu, però ja vendrà sa nostra. El condemnaren a mort i l'executaren a l'hemicicle del cementiri de la Ciutat de Mallorca, el vint-i-nou de gener del trenta-vuit. Quan queia mort, eren les set del matí.

Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàg. 159

 

  fideus

---