(Palma 1901 - Mèxic 1980)
Polític. Es titulà en enginyeria agrònoma i ciències polítiques a Madrid, on
es destacà com a dirigent del moviment estudiantil contra la
Dictadura de
Primo de Rivera. Fou un dels fundadors (1927) de la Federació Universitària
Escolar -FUE-, de la qual fou president (1928). A causa d'aquestes
activitats fou detengut i expulsat de la Universitat el 1925 i el 1929. El
1930, rebé un homenatge a Palma. Fundador d'Esquerra Republicana de
Catalunya -ERC- (1931), durant les Corts Constituents (1931-33), en fou
diputat per Barcelona. També féu part de la Comissió Mixta encarregada del
traspàs de serveis a la
Generalitat i va esser vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals i director de l'Institut d'Acció Social
Universitària i Escolar. Malgrat el seu allunyament de la política
mallorquina participà (1931) en el debat sobre el projecte d'estatut per a
les illes Balears i signà (1936) la Resposta al Missatge dels Catalans. El novembre de 1936, donà
suport al manifest d'intel·lectuals catalans a favor de la República. Fou
conseller de Cultura (desembre de 1936 - maig de 1937) i de Governació (juny
dde 1937 - febrer 1939) de la
Generalitat de Catalunya. Durant la guerra,
fou també president de l'Associació d'Amics de la Unió Soviètica. Amb motiu
de la guerra, s'exilià a França. on col·laborà en l'ajut als refugiats
republicans i creà la Fundació Ramon Llull. Després de l'ocupació alemanya
(1940), passà a la zona controlada pel govern de Vichy i més tard (1942) a
Mèxic, on col·laborà amb la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols, féu
part de la Junta Española de Liberación i edità llibres clàssics catalans i
les publicacions Revista de Catalunya i
España Republicana.
Donà suport (1954) a l'elecció de
Josep Tarradelles com a president de la
Generalitat a l'exili i fou representant, d'aquesta institució a Mèxic. El
1977, tornà alguns dies a Mallorca (DG)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 16 pàg. 44