Cinquanta-quatre anys. Casat. Havia nascut en el Coll d'En Rabassa i regentava un cafè en el carrer Sabt Cristòfol, quatre, de S'Arenal. Es deia Ca Na Grina estava situat front per front amb un altre anomenat Can Nofre, l'amo del qual també fou assassinat. Abans, havia exercit d'oficial a Can Català  i Riutort, una fàbrica de teixits situada a la barriada de Santa Catalina. No pertanyia a cap partit politic, però els primers dies de la rebel·lió militar l'empresonaren en el Castell de Bellver. La seva detenció és fruit d'una senzilla anècdota: mentre embarcaven un grup de veïns sospitosos de mantenir vel·leïtats esquerranes, cap el Castell de Bellver, ell o l'amo de Can Nofre, els varen dir que si necessitaven qualque cosa en el nou domicili, que els ho enviassin a demanar. No cal dir que ambdós foren detinguts i embarcats, encara que no trigaren gaire a posar-los en llibertat. No era previsible la seva mort. Gabriel Servera tenia un germà oficial de l'Exèrcit i, en cap moment, no se li va ocórrer demanar-li protecció. El vint-i-u de desembre del trenta-sis, però, li notificaren que es presentàs a la caserna de Falange, per tal de complir uns formulismes rutinaris. També avisaren l'amo de Can Nofre i, l'endemà, els seus cossos crivellats, eren recollits en el quilòmetre catorze de la carretera de Bunyola.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg. 165 - 166