Artà 1888 - Palma 1955) Teòleg i lul·lista. Es llicencià i es doctorà en filosofia i teologia a la Pontificia Universitat Gregoriana de Roma i es llicencià en dret a la de València. El 1912, s'ordenà de prevere. Fou (1913) un dels promotors de la Confederació Esportiva Catòlica Mallorquina, primera manifestació de l'escoltisme a Mallorca. Fou professor del Centre d'Estudis Universitaris de Santander i de la Universitat de Múrcia. El 1918, ingressà al cos de capellans de l'exèrcit. Destinat a Àfrica, s'interessà per l'arqueologia i el folklore d'aquells territoris. En publicà alguns treballs, com El-Araix, Huellas proto-históricas del Magreb (1920), Atrio de Morería (1924) i Abyla Hurculana-Introducción al estudio de la etnología berberisca y al de la história de Ceuta (1925). Fou gran impulsor del lul·lisme, tot promovent cursos, conferències i la creació de les revistes Mediterraneum i Studia Monographica et Recensiones. El 1935, fundà l'Schola Libera Lullisti, convertida (1942) en la Maioricensis Schola Lullistica, de la qual fou primer rector. El 1936, signà la Resposta al Missatge dels Catalans i començà a actuar com a vicari castrense de Mallorca, tot i que, aquell mateix any, abandonà el càrrec. Acusat de catalanista, patí (1936-42) desterrament a Extremadura. De nou a Mallorca, promogué vetlades literàries a casa seva, que donaren com a fruit la publicació (1948-49) de tretze fulls, titulats Confidencials. Es tractava d'una edició molt reduïda, que contenia escrits de Guillem Colom, Llorenç Moyà, Miquel Gayà i Rafael Ginard, entre d'altres autors. Col·laborà a  Revista de Filosofia, El Sol, Revista de bibliografia nacional, Las Ciencias i Revista de bibliografia nacional. Las Ciencias i Revista de ideas estéticas, entre d'altres publicacions. Entre les seves obres de caràcter apologètic o lul·lista, hi destaquen Sobre la eduación de la mujer (1918), De la revelación cristiana (1926), Feminalia: introducción a la pedagogia femenina (1927), El Milagro (1928), Cuestiones selectas de Teología dogmática (1928), Theologumena (1930), Sobre la racionalidad de nuestra creencia (1930), Temas de Occidente (1931), El beato Ramón Llull, Su època, su vida, sus obras, sus empresas (1934), Bases criteriológicas del pensamiento luliano (1935), El lulismo como expresión de una escuela filosófica nacional (1940) i La simbología en el pensamiento lulista en nuestra patria (1944). Deixà incompleta la Triología del sentiment, de la qual només sortiren dos volums, signats amb el pseudònim Rusticus Silviger. Publicà, així mateix, la novel·la De com Icarus perdé les ales (1932) i les traduccions Aventuras de Telémaco (1932), de Salignac de la Mothe, i Las florecillas de San Francisco (1934), de Sant Francesc d'Assis (CSV/ST)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 17  pàg. 60

 

1936 : Arconovaldo Bonacorsi "Comte Rossi·, el tinent coronell García Ruiz i el vicari general castrense Francesc Sureda Blanes

 

 

Portada de l'obra de Josep Sureda Blanes titulada"Sobre la educación de la mujer"