Els italians a Mallorca: un problema internacional

Memòria Civil, núm. 47, Baleares, 25 noviembre 1986

Antoni Marimón i Xavier Salvà

La privilegiada situació estratègica de Mallorca feia que la presència italiana fos mirada amb forta preocupació a París i Londres. Gran Bretanya, sempre preocupada per mantenir, sigui com sigui, el seu imperi i el seu prestigi temia emperò una guerra oberta amb Itàlia, a la qual sobre-estimaba militarment, i per això no s'hi enfrontà obertament ni denuncià mai l'activitat italiana a Mallorca al Comité de No Intervenció, malgrat les pressions franceses en aquest sentit. De totes maneres el paper dels britànics fou important ja que des d'un principi vigilaren amb un creuer les aïgues de les Balears i treballaren per expulsar Rossi de Mallorca., fer que esdevingué en un moment, la firma del "Gentelmen's Agrement", de millora de les relacions italo-britàniques.

El paper del III Reich

Els alemanys, que coincidiren amb els italians en recolzar amb armes i homes als nacionalistes, es desinteressaren en un primer moment de Mallorca, deixant les mans lliures als italians. Recordem que Itàlia i Alemanya, formaren l'Eix Roma-Berlín cap a octubre-novembre de 1936 i que Mussolini s'adherí al Pacte Antikomintern (creat el novembre de l'any 1936 pel Japó i Alemanya) el mes de gener de l'any següent. En l'ambient pre-bèl·lic ocasionat per la Guerra Civil s'anaven configurant els bàndols que s'enfrontarien a la II Guerra Mundial.

Josep Massot indica que fins i tot Hitler es preocupà per la importància estratègica de Mallorca. Però ja era cap a desembre de 1937 quan el Fhürer propugnava la conveniència que la Guerra Civil Espanyola s'allargués puix la víctoria dels nacionalistes representaria el final de la presència italiana a les Balears, mentre els interessos alemanys exigien el reforçament d'aquesta presència italiana. Hitler pensava en la possibilitat que, a causa de les Illes Balears, el Regne Unit i França desclaressin  la guerra a Itàlia, que també hauria de lluitar amb Espanya si Franco dominava tot el pais. Per aquestes dates ja hi havia avions i tal vegada submarins alemanys a Mallorca, potser degut a les maniobres del Cabdill, que es complaïa fent jugar la influència alemanya contra la italiana o que després de Guadalajara els alemanys dubtaven de la capacitat ofensiva de l'exèrcit italià.

Menorca

La qüestió de Menorca en fou objecte d'una espcial preocupació internacional. I és que Menorca és l'illa més pròxima a la tan de pics esmentada ruta francesa Alger-Marsella, essent el Port de Maó força important des del punt de vista militar.

Pareix ésser que als inicis de 1939 quan s'enfondrava l 'estructura estatal republicana, el comandament de l'aviació italiana a Mallorca havia rebut l'ordre de conquerir Menorca amb la finalitat d'establir-hi una altra base italiana, França no ho podia permetre i estava disposada a realitzar una ocupació temporal de Menorca mentre els italo-alemanys no abandonessin Mallorca. Però Gran Bretanya s'adalentà a tothom afavorint la rendició espontània de l'illa als nacionalistes, frustrant així els plans italians. Més tard, els britànics obligaren al comandament nacional fer retirar un destacament aeri italià que s'havia instal·lat a Menorca després de la capitulació republicana.

Tot plegat i afegint-hi qualcuns greus incidents, como els del "Barletta" i el "Deutschland" (vegeu Memòria Civil, nº 40), menà la crispació internacional fins a nivells tan conflictius que haurien pogut provocar una guerra general, extrem que aconseguiren evitar de moment les diferents diplomàcies.

La retirada italiana i la II G.M.

La resistència de Franco a hipotecar la seva política a les potències de l'Eix féu que italians i alemanys es veiessin obligats a abandonar Mallorca, el mateix que la Península, entre l'abril i el juny de 1939. Però encara hi restaren italians a Mallorca, segons l'esmentada Rosario Quartararo, encarregats de la reparació d'uns 50 avions italians comprats pels nacionals, es tractava d'una quarentena de pilots, enginyers i tècnics. Aquest personal augmentaría en número el 1940 quan Itàlia entrà en guerra contra França i Anglaterra en el marc de la II Guerra Mundial. Hitler pressionà a Madrid perquè entrés en guerra al seu costat (la célebre entrevista d'Hendaia) i a Roma perquè donés un cop de mà sobre Mallorca. Itàlia, ingenuament, esperava que Espanya atorgués espontàniament l'ús de les Balears a la marina i l'aviació i l'aviació italianes, que en aquells moments lluitaven aferrisadament contra els britànics pel domini del Mediterrani.

El general Franco, malgrat fos ideològicament afí als italo-alemanys, els quals concedí importants avantatges comercials, tenia motius de sobre per defensar fermament la neutralitat espanyola (esdevinguda no-bel·ligerància el juny de 1940) per la qual cosa firmà un acord comercial amb el Regne Unit i repetí que si qualque païs envaïa qualsevol parcel·la del territori espanyol, Espanya entraria en guerra aliat al bàndol contrari. S'esvaïen així les pretensions italianes sobrre les Balears.