|
L'Escola
Moderna va ser un
moviment de
pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX,
i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de
Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a donar impuls a aquest moviment
reformador, va ser creada en 1906 la
Lliga Internacional per a la Instrucció Racional de la Infància, els
principis estatutaris de la qual establien que:
-
L'educació de
la infància deu fonamentar-se sobre una base científica i racional; en
conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural.
-
La instrucció
és part d'aquesta educació. La instrucció deu comprendre també, al costat
de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la
cultura de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic bé
equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la
seva màxima potència.
-
L'educació
moral, molt menys teòrica que pràctica, deu resultar principalment de
l'exemple i donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.
-
És necessari,
sobretot en l'ensenyament de la primera infància, que els programes i els
mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa
que gairebé no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament públic ni en el privat.
Les
Escoles
Modernes comunament comprenien també cursos nocturns per a l'educació
d'adults. Per ser anticlerical, i per fomentar la
solidaritat i l'educació lliure d'autoritat coercitiva, els
anarquistes van ser grans adeptes a aquest moviment. Els sindicats
i associacions obreres en els quals tenien influència van contribuir
activament a fundar moltes Escoles Modernes i cursos per a adults basats en
aquesta filosofia.
|